Si consultem el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua, trobarem que “bellesa” es defineix com la propietat de les coses que fa estimar-les, infonent delit espiritual i una cosa “natural” és una cosa feta amb veritat, sense artifici, barreja ni composició alguna, espontània i sense duplicitat.
Les definicions de les quals partim, ens duen a definir la bellesa natural de les dones com les qualitats que les fan diferents, que els donen propietat, singularitat i autenticitat, sense massa artificis.
L’essència de la bellesa de les dones resideix en la capacitat de sentir-nos i mostrar-nos diferents, particulars i inèdites, tant interna com externament. La bellesa ens importa. Multitud d’estudis demostren que els dies en els quals ens sentim més feliçes són aquells en els quals ens veiem més maques. Per això, podem dir que la percepció és important per a sentir-nos bé amb nosaltres mateixes. Aquest percepció rares vegades és objectiva i està condicionada per molts factors com, per exemple, les imposicions mediàtiques.
Els mitjans de comunicació ens venen la necessitat de consecució d’una imatge corporal atractiva carregada de cànons preestablerts i de pressions socials. Les dones apareixem com a subjectes passius, com objecte de desig de l’home. Ens limiten el nostre desig sexual al fet de ser desitjades i no a desitjar pròpiament.
Fem cas a la frase cèlebre de Simone de Beauvoir: La dona no neix es fa. Desenvolupem-nos sense perdre mai la nostra capacitat d’exercir el nostre dret a ser diferents i a gaudir de ser-ho.
Encarni Sánchez
