Eren un grup d’amics que es coneixien de feia molt de temps. La seva relació era bona. Feien sortides, sopars divertits i, alhora ,polèmics perquè com es normal cada un tenia les seves idees . Tot era molt normal fins que un mal dia es van assabentar que una noia del grup patia d’un càncer de mama molt agressiu. Al moment tots els amics es van coordinar: uns trucant a diferents centres tant d’Espanya com de fora i altres decidint que, en el cas que la intervenció fos fora , demanarien un préstec que pagarien entre tots. Per sort la operació va esser aquí i, durant tota la seva convalescència, tots es varen coordinar per tal mai estigués sola.
Després que passés tot, ella comentava que sabia que ells eren el seus amics però que mai s’hagués imaginat rebre tanta afectivitat i estimació. Els amics li van dir que per a ells també havia estat un descobriment veure que quan a algun d’ells una situació els superava hi havia un altre més sencer en aquell moment abraçava amb molt d’amor la persona que ho necessitava i li deia: “Tranquil, segur que te’n surts”.
Va ser una experiència molt enriquidora per a tothom.
Després que passés tot, ella comentava que sabia que ells eren el seus amics però que mai s’hagués imaginat rebre tanta afectivitat i estimació. Els amics li van dir que per a ells també havia estat un descobriment veure que quan a algun d’ells una situació els superava hi havia un altre més sencer en aquell moment abraçava amb molt d’amor la persona que ho necessitava i li deia: “Tranquil, segur que te’n surts”.
Va ser una experiència molt enriquidora per a tothom.
Aurora Manzanares
