Sara Reñé. Federica Montseny va ser ministra de Sanitat i Assistència Social del govern del socialista Francisco Largo Caballero entre els mesos de novembre de 1936 i maig de 1937. Malgrat la curta durada del seu mandat , va aconseguir enllestir i presentar el primer projecte de llei de l’avortament a Espanya (Ley Eugenésica del Aborto). El projecte no va ser recolzat pels ministres del seu propi Govern i no va arribar a aplicar-se mai. Això no obstant,a Catalunya, el 25 de desembre de 1936, el govern de la Generalitat, va aprovar, per decret, la llei de Reforma Eugenèsica de l’Avortament dissenyada pel doctor Fèlix Martí Ibáñez. Aquesta llei, tot i ser una Llei de suposits,reconeixia el drets de la dona a l’avortament voluntari i incorporava la interrupció artificial de l’embaràs en el Servei Sanitari public.
El 2010, setanta-cinc anys d’aquest primers projectes i vint-i-cinc anys després de la promulgació de la Llei sobre interrupció de l’embaràs de1985, que només despenalitzava parcialment l’avortament, es va aprovar la novaLLei de salut sexuali reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs amb la qual, per fi, l’avortament deixava de ser un delicte i tornava a esdevenir un dret. La llei, equiparable a la d’altres països europeus i vigent fins ara, permet a aquelles dones que ho decideixin, interrompre l’embaràs durant les primeres catorze setmanes de gestació, de forma voluntària i gratuïta, ja que s’inclou en la cartera de serveis de la xarxa sanitària pública.
Ara, el ministre de Justícia A. Ruiz Gallardón, ben pocs dies després d’haver pres possessió del seu càrrec, posa en marxa una
nova contrareforma. En successives intervencions, ha deixat clar que pretén liquidar la llei de terminis del 2010 per tornar a una norma en la qual només es pugui interrompre l’embaràs sota una sèrie de supòsits, endurint i restringint, fins i tot, la norma de 1985.
Així, una altra vegada, de manera inadmisible, es pretén negar un dret bàsic llargament reclamat i reivindicat. Una altra vegada, retornem als temps passats en què es negava la capacitat de decisió personal de les dones sobre el propi cos i les seves opcions podien esdevenir il·legals i delictives. Una vegada més.