Fraccions ens explica, com es diu en el tarjetó de la seva propera presentació a la Cooperativa Abacus, a Mataró, com “en un moment crucial de la vida. una dona reflexiona i es planteja l’ara, sentint el pes del passat i l’esperança en el futur. En la progressió del monòleg interior s’entreveu un futur, repercussions personals i professionals. On el jo, la soledat, els somnis, l’abstracció i la realitat es barregen, i es desdoblen en un tu i un nosaltres, que l’acompanyen a la recerca d’un nou horitzó”.
Emília Illamola va néixer el 1953 a Argentona i, actualment, viu a Mataró. Ha treballat en el món del llibre des del 1974. Primer a Cap Gros, botiga de llibres i, més endavant, a l’emblemàtica llibreria Robafabes de Mataró, de la qual va ser cofundadora l’any 1975 i se n’ha desvinculat el 2011. Actualment participa en diversos programes de Mataró Ràdio. Va realitzar la primera presentació de Fraccions a la Llibreria Pròleg.
L’autora ens va explicar que va començar a escriure aquest llibre de pensaments “per una necessitat vital, per omplir una realitat que anava canviant i que, de cop, em va deixar molt temps lliure i una desubicació brutal. Potser per agafar-me a la realitat, per retenir unes seguretats en les quals m’havia recolzat que se m’esquerdaven, és quan vaig començar a ser conscient que estava escrivint. També hi ha la descoberta d’un món propi, que em quedava amagat, per sota d’aquesta realitat”.
Ens deia Illamola que “ha estat un gran repte per a mi el fet de publicar, sortir a la llum i fer aquest esforç per no tancar-me, per no llençar la tovallola… Sento que és ara el meu moment, aquest moment… És un punt de partida per a mi”.
Per a ella “Fraccions, més que prosa poètica és una narrativa trencada, producte de la mateixa realitat, d’aquest gran garbuix que és la vida quotidiana, on es barreja l’avui amb l’ahir i el demà… He buscat anar a l’essencial del que volia dir. O sigui, dir el màxim amb el mínim de paraules”.
Us mostrem un exemple d’aquest enfilall de textos breus:
“És un nou dia, et vesteixes amb compte. Que tot quadri amb el teu sentir. Busques entre la roba del balancí. Sí, hi ha les peces que necessites. Et mires al mirall i et trobes atractiva. La teva vida no ha tocat fons. T’has nodrit de l’experiència de moltes imatges assimilades, per fer veure que eres més madura. Em consta que el que no has sabut, t’ho has inventat. A la teva manera. Et sembla que pots aconseguir el que desitges i que pots controlar els esdeveniments de la teva vida. Et miro i em veig a mi mateixa. Pares la taula i se’t fa evident que avui estàs sola.”
