Raquel Beneito. Aquest Septembre començaré la universitat a la UAB de Bellaterra. Estic contenta i entusiasmada amb la carrera, és una oportunitat per llaurar el meu futur.
Fa aproximàdament 3 anys, no hauria pensat arribar fins aquí i de cop i volta hi sóc. Es inevitable quan estàs dins, pensar en la gent intel.ligent i estudiosa que segurament s’ha quedat a les portes o no ha tingut l’oportunitat d’entrar per carències econòmiques o complicacions en la sol.licitud de beques. Segurament, cada vegada serà més difícil accedir.
Es una pena que si tens una tragèdia familiar, personal o tens pocs o nuls ingressos econòmics el teu futur pengi d’un fil. Es curiós, cada vegada la vida està més cara i més complicada, els sous més baixos, i tenim menys oportunitats d’engrandir el nostre sou i accedir a un ajut o uns estudis de qualitat.
Imagino que deuen haver molts joves treballant per la seva voluntat per poder-se pagar la Universitat perquè no tenen la mateixa sort que d’altres, que ja sigui a través de crèdits o a través del seu sou familiar s’ho poden permetre. Quina sort tenir uns pares amb carrera o que han tingut oportunitat d’ascendir o formar part d’una empresa amb potencial que ofereixi un bon sou als seus treballadors i els premïi pel treball ben fet. A vegades, la sort també juga del nostre costat. Parlo d’estudis universitaris pero també em puc referir a d’altres cursos.
La meva teoria diu que cada vegada s’ofereriran menys ajudes i s’en sol.licitaran més. Això a la llarga provocarà una parada de demanda per impossibilitat d’accés i què serà del nostre futur? Amb això faig una crida per trobar altres iniciatives o altres vies per poder fer accedir a la gent a la Universitat. Per exemple, tinc entès que a Anglaterra ofereixen crèdits als estudiants com a favor, crèdits que són retornats en forma d’obres per a la Universitat, com treballar o aportar beneficis amb funcions per als campus. Els bancs no es poden aturar ara! Haurien d’haver-se aturat abans, quan oferien crèdits als més “espavilats” i oportunistes!
No sé, poden haver-hi mil.lions d’idees per poder fer de l’entrada al món laboral, un lloc estable per a l’estudiant, només falten que sorgeixin.
De mentre, nosaltres hem de seguir lluitant sigui de la forma que sigui, pel nostre futur i els de més endavant.
