Sara Reñé. Aquests dies estic llegint la novel·la de l’escriptora nicaraguenca Gioconda Belli, El país de las mujeres. En un país imaginari de Centreamèrica, Faguas, un partit de nova creació, el PIE, (Partido de la Izquierda Erótica) format unicament per dones, guanya les eleccions i inicia una sèrie de reformes radicals que canvien del país i la vida dels seus habitants.La presidenta Viviana i les seves ministres DECIDEIXEN que durant sis mesos, els homes s’encarregaran de tenir cura de la casa i dels fills i filles. Elles, en canvi, netejaran i tindran cura del país. De seguida el nou govern pren iniciatives altament necessàries: reformar la Democràcia i la Constitució, millorar els mètodes educatius i els horaris de treball, organitzar menjadors comunals i escoles bressol, inaugurar una facultat de maternitat i paternitat,.. També promulga la Llei de l’Avortament Inevitable i elabora un Pla per al repartiment equitatiu de les feines domèstiques..Així, Gioconda Belli, amb molt humor, ens presenta una utopia “viable”, on la democràcia participativa i equitativa són possibles. La novel·la fa somriure, però també pensar i reflexionar… I sobretot imaginar, imaginar com es podria reformar i governar un país per deixar endarrera l’abús de poder, la corrupció, la ignorància i la desigualtat. Estaria bé llegir la novel·la i després debatre i discutir. Pensar, més enllà dels discursos establerts, què és allò que realment volem decidir i quin país, realment, volem tenir.
