El llibre du un pròleg de la historiadora Antonina Rodrigo, que treballa en la recuperació de la mamòria històrica de les persones que visqueren aquesta època, la guerra i la dura postguerra i que, també, va parlar de l’autora i el seu nou poemari a l’acte de la seva presentació davant d’un nombrós grup de persones.
Com diu A. Rodrigo “Fina R. Palau, en el seu nou poemari, recorda les seves companyes de les fàbriques barcelonines en què va treballar des de l’any 1972: Josa, Ingra, CGR, per acabar a la Braun d’Esplugues. Dones que converteix en matèria d’estudi, des d’una òptica poètica”.
Continua dient que la “Fina ha desplegat aquells records que havia guardat en la seva memòria i els exposa a través d’una antologia de dones icòniques de la nostra història, que van representar la lluita, el compromís, la rebel.lia femenina, ingredients transgressors en un temps en què a la dona li estava vedat figurar en l’escena pública”.
La majoria d’aquestes dones treballadores “arribades d’Extremadura, i Andalusia, de famílies de vençuts i filles de la República. Totes elles amb una càrrega de vivències extremidores, amb familiars presos, exiliats, afusellats, fugits, exèrcit antifranquista de la postguerra. Les seves històries pertanyien al terror imposat pels vencedors, a tots els seus oponents sotmesos al silenci tenebrós de la intimidació mitjançant mètodes expeditius de persecució, detencions, violència, tortures, que podien recaure en la mare, el fill, el germà, en no trobar al ‘culpable’ per una filiació sindicalista o política, o per ser mestre, o periodista…”. “Elles, o les seves mares, que havien viscut temps de la seva reivindicada llibertat, tornaren a l’estatus de dones subordinades, anul.lats dictatorialment els assoliments, per dret i lluita, de la seva emancipació.
Al final de l’acte la Fina R. Palau obsequià a l’Antonina Rodrigo amb una bandera republicana, acte molt emotiu. Després es passà a la corresponent signatura de llibres per part de l’autora.
Us presentem un tast de Carmen y la República:
EMPEZÓ LA HUELGA
En la cadena de la fábrica
pasaban las piezas
mientras yo pensaba en Simone de Beauvoir,
la que escribió El Segundo Sexo.
Tan abstraída estaba en mis pensamientos,
que mi mirada se quedó fija
en una mujer que lloraba.
Lloraba por no poder alimentar a su hijo.
No tenía dinero.
Entonces dije ¡parad las máquinas!
Vamos a la huelga para exigir igualdad de salario.
Llegaron los policias amenazando
y la mujer que lloraba se enfrentó con ellos.
Porque una mujer, cuando su hijo tiene hambre,
mueve montañas.
Y así empezó la huelga.
