L’Eugènia Fernández, membre del Consell de Dones de Gràcia, va escriure i va llegir un poema a la darrera concentració en Homenatge a les Dones Assassinades per la violència masclista, a la Plaça de Sant Jaume, el passat dilluns dia 21 d’Octubre. Es va fer un record especial Durant l’acte es va tenir un record especial per a l’Alba, la noia assassinada a Tàrrega.
Aquests actes els organitza la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere cada tercer dilluns de mes i, aquest cop, el Consell de Dones de Gràcia va ser encarregat de la seva realització: La Consellera va llegir un petit manifest i l’Eugènia Fernández, la Assumpció Forcada i la Montserrat Ferrer, llegiren els seus poemes.
L’Eugènia ens ha enviat el seu poema i aquí us l’oferim:
Com un paper blanc
Sense poder escriure cap ratlla,
Com aquella font del camí
que s’asseca i mai no raja.
Mai tens la raó, te l’han presa
Poc que parles, discuteixes fluixet
i ,sovint, restes callada.
Esquives, entomes, disimules.
No vols que ningu no ho sàpiga
Que ningú conegui el que sents,
que ningú conegui el que et passa.
Cada cop més sola, sola al carrer i dins la casa.
Et preguntes que si així és la vida
i sobre la seva durada.
Així mai no l’havies imaginada
Però si a tu t’agradava estar al sol!
T’agradava sortir a la fresca i fer petar la xerrada.
Si no fas un pas, no canvia mai res.
Millor agafar el llapis i escriure tot allò que vols i que no passa.
-Avui he començat un diari i m’he escrit una pròpia carta
Aniré amb el cap ben alt,
no abaixaré la mirada
Donaré la ma a qui em sabré estimada.
Em deixaré ajudar, però sé que sóc forta
que moltes dones abans que jo ho l’han passat ,
Que és violencia masclista i que plegades
,amb tota la força , l’hem de rebutjar.
