Consol Lacida. Ahir va ser un dia especial per a mi, al matí vaig sortir a passejar com cada dia les dues hores, però els meus passos em van portar al cementiri de les Corts, doncs fa tres anys que el meu Salvador em va deixar sola. Quin matí més maco amb un cel blau i net amb un sol il·luminador, al arribar vaig comprar un gladiol blanc i vaig anar a seure davant del panteó. En recolliment vaig parlar-li de com estava sense ell i de com el trobava a faltar, així com de la meva felicitat durant els 57 anys que vam estar junts i vam formar una família, que també el troba a faltar molt. Vaig tornar a casa amb l’esperit alegre perquè sé que ell em va escoltar i em va acaronar amb la seva presència tan volguda, i que la vaig sentir des de dins del meu cor.
¡Oh! Causalitats de la vida, per la tarda passaven per televisió la pel·lícula del “Diari de Noah”, per a mi una de les millors pel·lícules que he vist, d’aquelles que transmeten uns sentiments que sembla que estiguis dins del guió.
Mai saps quan i com rebre o escoltar un consell que pot fer-te canviar la teva forma de pensament. La mirada cap a la vida es transforma i tot sembla diferent. Les dues hores que va durar la pel·lícula han sigut indescriptibles perquè el missatge del director i la interpretació dels actors m’ha calat fins el més profund de la consciència doncs t’ensenya a aprofitar cada segon de la vida perquè el visquis amb intensitat, fent allò que penses, sense deixar cap segon del teu temps ni res per fer, només es tracta de fer-ho, fes-ho.
“El diari de Noah” quina història d’amor! Per a mi, ha sigut especial perquè he viscut uns instants de felicitat que em recordaven la meva vida. Aprofitem cada instant de la vida , perquè ja arribarà el dia que el son serà inevitable.
¡I tan que ha sigut un dia especial per mi!
