Raquel Beneito. Tic tac tic tac…Passa el temps de manera angoixosa i jo, jo sense el meu estimat mòbil. Fa només una hora que no sé on para de casa i sembla que hagin passat anys sense veure’l, el trobo molt a faltar.Em sento incomunicada amb la gent. Podria trucar amb el telèfon de casa però quina importància té escoltar la seva veu? Quina necessitat en tinc? Podria agafar l’ordinador i escriure-li un e-mail i no caldria parlar, tinc coses més importants que fer.
Quan penso amb temps enrere i penso amb els meus avis, la vida que portaven i com vivien, penso amb la importància que li donarien al fet de tenir un mitjà de comunicació que els pogués unir i podessin escoltar la veu del altre. Hagués estat genial per aquella muller que no sabia res del seu marit a la guerra, poder escoltar la seva veu tot i estar lluny. Però hi ara, ara preferim connectar-nos a la màquina per evadir-nos del entorn i no tenir que observar la realitat del nostre voltant. I en tot cas i amb una mica de sort, t’enviaré un Whatsapp perquè sàpigues que tot va bé i serà aquest el meu mitjà per comunicar-te des de les més grates sorpreses fins al meus intensos dolors.
Estem perdent el contacte, no només amb la gent coneguda, sinó també amb els més propers a nosaltres i no ens en adonem. Preferim parlar per escrit a través de la màquina. No escoltem la veu de l’altre, només teclegem el teclat i fins que no quedem amb la persona per un motiu o altre, no recordem com era la seva veu, com eren les seves emocions, en definitiva, com era la seva autèntica persona, amb el seu propi estil de parla i de comunicació. Es per això que hem de donar menys importància a la màquina i més a la persona que hi ha al darrere de cada SMS enviat, ja que la persona de carn i ossos es amb la que ens podem relacionar i no pas una simple màquina coberta d’uns quants cables ja sigui mòbil o ordinador.
