Consol Lacida. El Nadal és especial, pertany a una part de felicitat col•lectiva que m’influeix a mi i imagino que també als altres. Raó per la qual potser fem d’aquesta data una etapa d’hàbits que resisteixen immemorables en el cor i fidels als nostres desitjos i senyals, que ens donen un gust especial de mel i dolços… ¿Què més puc demanar?
El dia de Nadal m’emociona moltíssim. M’imposa un ordre de grandesa protectora, de rituals que envolten un grandíssim homenatge a la vida. Envoltada i plena de sentiments per tots els meus estimats, que m’envaeixen de sentiments i m’envolten d’alegria dins el meu cor.
Encara que siguem menys al voltant de la taula, adornada i plena de delicadeses, el misteri d’aquesta diada anuncia que és millor ocupar-nos dels vius, recordant als que no estan i se’n van anar i pensar en les vegades que hem viscut aquesta celebració amb els pares, celebrant la vida, rient amorosos tots plegats. Una de les tradicions del Nadal és seure al voltant de la taula i celebrar-lo amb els seus galets i pollastre rostit “amb els fruits dolços que el caracteritzen” i els torrons i les neules pertinents.
Aquest es un missatge per recordar el bon gust de ser feliç i estimar. Brindem amb la copa de xampany pels nostres estimats. Cal posar-hi tota l’empatia possible i donar forces a aquells que tenen dificultats a la seva vida i dóna-l’hi un missatge de superació i desitjar-los un feliç 2014 ple de pau i harmonia.