Raquel Beneito. Un cap de setmana en una autocaravana i ben acompanyada és suficient per adonar-te’n que en la senzillesa, es troba la felicitat.
Tots busquem la felicitat i moltes vegades ens preguntem: On és? Se m’acaba d’escapar, ja no sóc feliç. Però un petit moment és suficient per adonar-te que pot tornar a aparèixer i és efímera, volàtil, exigent i sobretot: mal•leable. I és que en la mal•leabilitat, la flexibilitat i l’empenta, trobem una petita part i una petita peça del puzle que forma l’ abstracte i hipotètica paraula: Felicitat.
La felicitat no està en l’exterior, està en nosaltres i en allò que ens motiva. No està tan lluny i no estarà en un parell de mesos o anys o inclús segles, estarà on estiguem nosaltres en el moment present.
Podem predir una futura conducta o inclús podem ser “bruixes” per un moment i pensar en el futur prometedor i com ens sentiríem, però per molt plaer que ens provoqui aquesta emoció i visió de futura situació; està en una dimensió totalment a part de la que vivim. Al cap i a la fi, si ens posem a pensar, el moment de felicitat futura moltes vegades no es més que el plantejament que ens formem en el nostre present, així doncs, mantinguem aquesta emoció, però no oblidem que alhora que estem pensant en el futur, no hem d’oblidar de construir la felicitat del present.
Us animo a pensar en el demà però només com a petita emoció del present i no viure arraïmats en les pròximes vivències sinó viure i actuar en l’ avui , ja que finalment: CARPE DIEM; és el que compte.
