Núria Novell. L’Anna i la seva mare van a comprar unes sabates d’estiu per a la nena i en arribar a la sabateria es troben la Marta, la dependenta de la botiga, i la mare de l’Anna li diu a la nena que li doni un petó i encara que no li agradi, ho fa. El diumenge volia sortir a passejar per estrenar les sabates i tota la família surt a donar una volta pel Passeig Marítim i allà veuen un amic del pare, de la Universitat, Quina alegria!!!! Albert, com estàs??? . Et presento la meva família, la meva dona, la Montserrat, el meu fill Joan i la meva filla Anna, dona-li un petó a l’Albert !!, a la nena no li agrada perquè porta barba i diu que no, la mare l’empeny cap a l’Albert i la petita, molt a disgust seu, li dona el petó perquè veu que els pares s’enfaden de la seva tossuderia i a casa sempre li han dit que ha de ser ben educada, saludar, ser afectuosa i donar petons als grans perquè així tothom l’estimarà.
Nens, avui vindrà el tiet Jordi que farà de “cangur”, nosaltres marxem a sopar amb l’Albert i la seva dona. RINGGGGGG!!!!!!!! Mira, ja és aquí, podrem marxar aviat. Després de sopar el Joan va a dormir perquè demà té un examen i el tiet li diu a l’Anna que ell la portarà al llit, l’ agafa en braços i li comença a donar petons i a fer-li pessigolles a la panxa, a la petita li fa riure però al arribar al llit el tiet li dona un petó a la boca i la petita s’espanta però ell li diu que és normal que tots els nens fan petons als grans i no passa res, a l’Anna no li agrada, se sent estranya però recorda el que li diuen els pares: has de ser ben educada, afectuosa i fer petons als grans. El tiet li dona un altre petó a la boca, ara una mica més fort, estreny els llavis contra els seus i li fa mal, es mou i intenta apartar- lo però el tiet li diu que ella és la petita de la casa, i com a tal s’ha de comportar i ha de ser afectuosa amb els adults i ell, a canvi, li acaronarà el cos. L’Anna tanca els ulls i recorda el que li diuen els pares: has de ser educada, afectuosa i donar petons als grans. La nena no sap què fer, pensa en les paraules dels pares, el que li diuen, però no li agrada el que sent, té por i li fa mal, té moltes ganes de plorar, no es pot aguantar i comença a plorar, el tiet Jordi pensa que el Joan es despertarà i la deixa.
L’endemà, a l’escola l’Anna està molt trista i no sap perquè, no es sent bé i recorda els petons a la boca que li va fer el tiet quan estava al llit. Quan és hora de sortir al pati a jugar, ella seu a terra perquè no té ganes de jugar. La Mercè, que és la seva millor amiga, la veu a terra, se li acosta i li pregunta què li passa i ella no sap com explicar-ho i diu que res, no li passa res. La Mercè insisteix i l’Anna s’enfada li contesta, no t’he dit que res, doncs res!!!!
La Mercè li diu: que no et menges l’entrepà??? i l’Anna li contesta que no té gana. El meu es de pernil dolç, si vols els podem canviar??? Que a tu t’agrada molt el pernil dolç, d’acord em menjo el teu i tu el meu. Assegudes les dues a terra l’Anna, amb por, li comença a explicar el que li havia passat amb el seu tiet, i quan va acabar la seva amiga, que no la va interrompre en cap moment, li va dir que els seus pares sempre li havien dit que si ella no volia donar petons que no els donés, que el petó no ha de ser una obligació, que no passava res. Sempre m’han dit que per respecta mai em diran a qui he d’abraçar o fer petons perquè sols jo sóc la que mano en el meu cos i en els meus sentiments i que només jo he de decidir amb qui vull mostrar-los.
L’Anna encara es fa més embolic, perquè els pares no li han dit això, sempre li diuen que ha de ser afectuosa amb els grans i donar petons quan els grans vulguin. La Mercè li contesta dient-li que: la meva mare em diu que no hem de valorar una nena pels petons que dóna, que pot ser igual de bona nena que la que no dóna petons i que a ella no li agradaria que l’obliguessin a abraçar i donar petons a desconeguts.
Sona el timbre, s’ha acabat el temps de pati i tornen a la classe, l’Anna està una mica més animada i quan surt de l’escola se’n va corrents a casa i li explica el que li ha dit la Mercè a la seva mare.
