Consol Lacida. Quin mes més curt que és l’agost. Només té 31 dies, molts dies per a un mes laborable. No obstant, el temps passa volant per als estudiants i per als que tenen la sort de gaudir de les vacances. Fa poc guardàvem els guarnits de Nadal i esperàvem amb impaciència el bon temps.
No vull que l’estiu es consumeixi i comenci un any nou, ja que la mitat de l’any que comencem aquest setembre cada vegada correrà més ràpid, amb sensació de vertigen de no gaudir de tot el que vols, com per exemple: llegir llibres pendents, deixar de córrer les tardes amb família i amics, sense pressa i sense tenir que mirar el rellotge i tampoc vull deixar de gaudir de les meves nétes que es fan grans per moments, i amb això vindrà ràpid la seva autonomia, cosa que és una pena per a mi, però no per a elles.
No vull que s’acabin els matins de mandra, els passejos per llocs nous o els meus banys al mar i perquè no dir-ho el menjar-me algun gelat a mitja tarda “un pecat per a mi”. Vull que les nits siguin de lluna plena i no tenir hora per anar-me’n al llit, vull olorar el mar i tenir la pell humitejada dels petons dels que m’estimen…
També hi ha un petit desig que em comença a fer pessigolles aquests últims dies i és l’estar afamades de notícies i activitats una altra vegada.
Espero estimades poder seguir molts Agost escrivint per a vosaltres.