Núria Novell. Qui sóc? On estic? On vaig? Per què estic caminant pel menjador? No sé què em passa?He d’anar a l’hospital, estic donant voltes a l’Hospital de Sant Pau i no veig cap entrada, solament veig un mur. Paro un taxi i en parlar sento una veu que no és la meva, dient sons que no entenc, el taxista em diu que tinc davant l’entrada d’urgències. No tinc por, ni angoixa, ni nervis, és un buit immens. Això és el que vaig sentir quan vaig tenir l’ictus amb un vessament cerebral, no tenia consciència del que em succeïa.
Ara que han passat uns quants dies i tinc memòria, vull donar les gràcies a totes les persones que em van atendre a l’Hospital de Sant Pau, des dels professionals que em van salvar la vida diverses vegades passant per les noies que venien a netejar, les que em portaven el menjar, els que em portaven amunt i avall per fer-me proves. Les visites externes com la logopeda, la noia de la Teràpia Ocupacional que ha fet més fort el meu braç dret, el neuròleg, etc… Perquè les mancances que tenen les han superat amb professionalitat, respecte i afecte. MOLTES GRÀCIES A TOTS/ES SEMPRE US PORTARÉ EN EL MEU RECORD.
