Conxa Garcia. S’acaba de publicar un llibre: Las que limpian los hoteles, d’Ernest Cañada, expert en Turisme Responsable, on dóna veu a cambreres de tot l’estat que denuncien les condicions de precarietat en què treballen.
Ho sabia perquè tinc una familiar propera que hi ha treballat, però l’altra dia se’n va fer ressò la premsa. Se’ns ven que això del turisme és un xollo i que aporta diners i llocs de treball. El que no s’especifica és quin tipus de llocs de treball són. La realitat és que són precaris i si no que els ho preguntin a aquestes dones que treballen per a unes empreses hoteleres que volen els guanys màxims, tenint el mínim de personal en nòmina, per no pagar-los el sou de conveni: 1.251 euros mensuals.
Aquestes dones que fan de cambreres de pis, és a dir, netejant habitacions i espais comuns dels hotels, són contractades a través d’empreses, ETT’s els deien abans, ara empreses de serveis, i les contracten per dies, setmanes, mesos. Segons sembla “els contractes en moltes ocasions no superen els 2’5 euros l’hora i netegen 18 habitacions cada jornada.
Malgrat que els hotels no s’han vist afectats per la crisi, almenys aquí a Barcelona i, que s’han cobrat preus exorbitants per una habitació en molts moments i que han de tenir penjar el cartell de ple molts cops, ja que estan construint més i més hotels i encara en demanen més. Doncs bé, mentre les empreses s’embutxaquen els guanys, “els drets i salaris d’aquest col.lectiu s’han vist reduïts a extrems també inèdits”, segons els Sindicats. ”El sector turístic creix però cada cop hi ha menys persones fent més treball”.
“L’externalització és la causa que aquest ofici, feminitzat i ja de per si fràgil, s’hagi precaritzat encara més”. De fet se les considera “netejadores, que es tradueix en una pèrdua de categoria laboral, amb menor salari i condicions pitjors, signen jornades de quatre hores i en treballen vuit”, De vegades no els paguen els dies festius, ni les vacances, encara que els cotitzin. A Barcelona hi ha hotels de luxe que cobren 300 i 400 euros per habitació i tenen el servei externalitzat. Una vergonya. Ni un hotel al barri, a la ciutat, al país, que no respecti els drets laborals de totes les persones que hi treballen.