Conxa Garcia. Com deia la Mafalda, aquest món sembla un manicomi. La poetessa catalana Dolors Miquel llegeix el seu poema, Mare Nostra, en la cerimònia d’entrega dels Premis Ciutat de Barcelona. Es queixa el PP, es queixen 41.000 signants per internet, aclaparats per les paraules. Es parla d’emprendre accions penals per ofenses al cristianisme, criden: blasfèmia! Només ells poden pregar? És una prerrogativa que no tenim les altres persones? I, que poc saben de literatura!
A aquestes persones no els ofenen moltes actituds masclistes que veuen i senten cada dia. No respecten el dret al propi cos de les dones. No criden pas tant davant dels incomptables casos de pederàstia comesos per membres de l’església a tot el món. No reclamen per la prohibició d’avortament amb dones infectades pel virus Zica, que ataca el fetus tot provocant malformacions congènites i vers el qual l’OMS ha decretat una “emergència sanitària global”.
No respecten el dret d’expressió ni la llibertat religiosa. Aquest és un país aconfessional, no? El problema és que aquest punt no acaba d’estar clar i s’hauria d’aclarir d’una vegada per totes i deixar-se de concordats. Per a quan la llibertat religiosa, la separació real de govern i religió, de la supremacia d’una religió per sobre de les altres i de les persones laiques?
Parlen d’un “nou atac contra els drets dels creients en el context d’un acte oficial” i què passa amb els drets de les persones no creients? Moltes, en el mateix context, es veuen obligades a assistir a actes religiosos, simplement perquè es diu que és una tradició? Potser les tradicions no s’han de mantenir totes i menys obligatòriament.
El judici que s’ha fet a Rita Maestre, portaveu de l’Ajuntament de Madrid, és del mateix caire: anacrònic, indigne d’una societat democràtica, de la llibertat d’expressió. I, a més, amb retroactivitat, ja que és per la seva participació en un acte, quan era estudiant, per reivindicar una Universitat laica. Qui vulgui anar a una escola o una universitat religiosa és molt lliure de fer-ho, però no pot obligar-hi a la resta del personal. Pequen de supèrbia, potser s’ho haurien de fer mirar, o confessar-se diàriament.
Cal reclamar el rebuig de tots els dogmes i la defensa dels valors democràtics i humanistes. Cal separar clarament el govern de qualsevol religió. Ho critiquen en el món àrab i ells reincideixen en el mateix. Reminiscències de segles anteriors i del franquisme. El que dèiem, un manicomi masclista. Que els compri qui els entengui. Però, si us plau, que deixin viure a la resta.
