Vivian Maier. Els autoretrats

Comunicadores amb Gràcia. Al llarg de la seva vida, Vivian Maier va fer desenes d’autoretrats. Maier  s’insereix en la realitat que l’envolta a través de la fotografia, fa una recerca de l’altre i, al mateix temps, d’ella mateixa a través de l’autoretrat.  En moltes de les seves composicions incorpora la seva figura reflectida en diversos suports:  vitrines, miralls, retrovisors, finestres.. que donen multitud de representacions de la seva pròpia figura. En alguns casos només apareix representada amb la seva silueta,ombra o reflex. Altres vegades, encara dos miralls i  la seva imatge es multiplica infinitament. Els seus autoretrats, amb la ciutat sempre present, tenen profunditat de camp i perspectives estranyes i inèdites. V. Maier sembla buscar-se i visibilitzar-se ella mateixa, cercar i construir la seva identitat. Com si només pogués existir a través de les seves fotografies.

1.A través d’un treball d’enquadrament capta l’interior d’una botiga i l’exterior, els edificis del carrer i els cotxes que passen, tot alhora. Juga també amb el reflex de la imatge en dos miralls de l’aparador, que mostren petits fragments d’una realitat més àmplia. I, a més, s’hi insereix ella mateixa, sempre a la vista i alhora passant desapercebuda als ulls dels altres.Vol mostrar la profunditat de les coses, que no són planes, sinó complexes, amb fondària

2.Dones en un carrer principal del Nova York dels anys 50, absortes mirant en les vitrines de les botigues, el que els  agradava en aquell moment. Al fons, més vianants i els edificis de la ciutat. A la dreta, la figura de Vivian Maier observant la seva càmera.

3.Un pla mitjà de Vivian Maier, amb la seva càmera davant d’un aparador,reflectida en el vidre, amb la meitat del cos i la cara en ombra. La fotògrafa es mira ella mateixa  i la seva vida, plena d’ombres i claror.

4.La imatge de Vivian Maier, reflectida en un mirall, queda incrutada dins d’un context urbà. Se superposen dos plans i dos espais de representació: l’espai de la ciutat i l’espai del mirall on es reconstrueix la seva figura. Així, es relacionen la realitat externa i la vivència íntima i personal.