Conxa G
arcía. Marianne Breslauer (Berlín, 1909-Zúrich, 2001) era filla d’una família de l’alta burgesia d’origen jueu, era una gran fotògrafa, amb una sensibilitat especial. Quan arriba el nazisme va haver de refugiar-se amb la seva família a Suïssa. L’experiència de l’exili va ser tan traumàtica per a ella que va abandonar la seva carrera fotogràfica. 
La seva obra va restar inèdita molt de temps, perquè el règim nazi la va bandejar pel fet de ser jueva i ella es negà a publicar-la amb pseudònim. La seva obra s’inclou dins dels corrents de l’anomenada Nova Fotografia, concretament dins el corrent del Realisme poètic. En una entrevista li van preguntar com es podia reconèixer una bona presa, Marianne Breslauer va respondre immediatament i sense dubtar: “Els elements decisius no són la tècnica perfecta o un tema extraordinari, el que compta és la força de la imatge, de l’expressió –el secret del moment capturat”.
L’objectiu de la càmera li permet captar el món que coneix sota un punt de vista fins aleshores desconegut, descobreix noves possibilitats de la fotografia: les perspectives insòlites, una mena de coexistència entre el realisme i la poesia. Breslauer es fixa en la poesia de la vida quotidiana i dels instants fugaços. Com podeu veure en aquestes fotografies, l’interessen els jocs de llums i d’ombres, utilitza plans cinematogràfics, com el pla picat, punts de vista alterats…
