Puri Pérez. Al peu de Collserola, prop del polígon Canyelles i a deu minuts de la Ronda de Dalt, pots endinsar-te per una pista forestal en plena naturalesa i trobar-te un edifici buit i abandonat, un lloc trist i una mica bucòlic. En aquest indret del que parlo, solament se sent el pas del vigilant, que es perd entre els passadissos. Em refereixo a l’antic hospital de Sant Llàtzer, un hospital per a nens tuberculosos. Posteriorment, també es va convertir en un orfenat de protecció de menors.
Quan passo per allà tinc la sensació que des d’alguna finestra, algú m’observa i em fa pensar en les moltes històries que s’amaguen entre les seves parets. Històries de nens i nenes, de mares, de famílies trencades, plenes de sofriment. D’una època fosca, plena de censura i acatament. L’hospital va ser inaugurat el 1955 i va tancar les seves portes el 1973, i,des de llavors roman tancat.
És una llàstima que un edifici amb aquestes característiques quedi en l’oblit i no pugui aprofitar-se, (com un espai pels veïns, per la ciutadania, que se li doni usos amb interès social, recuperar l’espai i atorgar-li un ús comunitari, social, cultural…) fet que veig tan inviable com impossible, ja que està dins d’un parc natural. Així doncs, deixarem que el temps passi i ens expliqui la seva història.
