Conxa Garcia. Aquesta gran pintora i dibuixant alemanya neix a Berlín el 1890. Estudia a París, Brussel·les i Roma. Va passar la seva infantesa a París. La seva família era benestant i va gaudir d’una vida i educació liberals. Passa la seva infància i joventut a París. La seva sensibilitat personal i artística restaren influenciades per la cultura francesa, especialment per la seva literatura. Els seus treballs s’emmarquen dins de la Neue Sachlichkeit i el simbolisme.
Després de l’esfondrament familiar amb la I Guerra Mundial, a la Jeanne li canvia la vida radicalment. El 1916, retorna a Berlín sense diners i comença a treballar com dissenyadora de moda i dibuixant. A partir del 1924 assoleix la independència econòmica pel seu talent artístic. El seus dibuixos il·lustren les més importants revistes i diaris d’Alemanya. Es converteix en una de les cronistes més respectades de la vida urbana del Berlín dels anys 20. El 1932 té un gran èxit amb l’exposició d’una sèrie de 8 litografies de temàtica lèsbica, a proposta de la galeria Gurlitt, “Les Chansons de Bilitis”, a modus d’il·lustració del famós llibre de poemes eròtics de Pierre Louys,
El 1933 Hitler arriba al poder i aquell any la Jeanne Mammen fa la seva darrera exposició pública com pintora, a l’Exposició de Primavera de l’Associació de Dones Artistes, a Berlín. L’arribada al poder dels nazis, va fer que es refugiés en un exili interior. La melangia i l’angoixa existencial per la realitat política del seu país es veu a la seva pintura, en els ulls negres de figures joves que miren al buit. Incorpora el realisme. Refusa participar en cap expressió artística i cultural tolerada pel règim nazi. Desapareix de qualsevol publicació o exposició. Es torna a trobar en una situació similar a la de la seva arribada a Berlín i ha de cercar com sobreviure. Dóna classes de dibuix i pintura i anava amb un carro pels carrers tot venent de manera ambulant llibres de segona mà, revistes i dibuixos.
Van ser molts els artistes que eren a l’avanguarda pel seu art i el seu compromís polític i que es van mantenir ferms i dignes front al nazisme, entre ells va destacar la Jeanne Mamem i és trist que no se la recordi, avui dia, amb la mateixa intensitat que als homes més famosos. La seva història és un d’aquells relats que expliquen com l’art i la història d’un temps és donen la mà calladament i valentment.
El 1937 s’exilia a Califòrnia, on adopta amb força la influència picassiana. Els seus quadres van passar a ser una combinació de cubisme i expressionisme. En aquesta etapa la va tenir el recolzament del seu amic, el científic Mac Delbrück. A la premsa nazi se la critica i després les seves obres foren prohibides. Quan torna a Berlín , després de la guerra, la ciutat estava derruïda, però d’aquestes ruïnes sorgeix una inspiració, una nova etapa. Jeanne No fou fins al 1971 que el públic la redescobrí: gràcies a les seves exposicions a Hamburg i a Stuttgart. Però va ser realment a la dècada del 1990 quan la seva obra na “renéixer” pel fet que nombrosos museus i galeries exposaren la seva obra. Des de llavors és molt coneguda en cercles feministes.comença a treballar l’escultura, i la seva pintura es torna més abstracte.
Jeanne gaudeix d’un èxit lligat amb la seva concepció ètica de l’artista. No veia la necessitat de firmar els seus quadres. L’absència d’un ampli reconeixement i un aura de secreta artista de culte, segurament la va satisfer.
Els seus darrers anys la seva obra expressava una mena de felicitat derivada de qui ha sobreviscut amb dignitat a la barbàrie. Són quadres, escultures, dibuixos i collages de tipus oníric, que inciten a la fantasia.
La firma i la data en el seu darrer llenç potser són la constatació de la victòria de la vida per sobre de l’horror. Va morir el 1976. La tomba de Mammen es troba al cementeri III. Städtischen Friedhof Stubenrauchstrasse a Berlin-Friedenau.
