Consol Lacida. Saps Estimat? Tornen aquestes dates tan assenyalades, i el teu lloc estarà buit com aquests últims anys. I tornaré a sentir i veure per la televisió aquell anunci dels Torrons: “Velve a casa, vuelve por Navidad”.
I sentirem tristesa com cada any, malgrat el temps que fa que aquella maleïda enfermetat et va allunyar per sempre de nosaltres. I envejaré la gent de l’anunci, ja que a ells sí que els torna la persona esperada, l´abracen, la petonegen, estan contents, però nosaltres no podrem fer-ho mai més, estimat. Mirant l’anunci, puc sentir el tacte de la teva pell quan m´abraçaves, la teva escalfor suau, i recordo les teues paraules ”gateta t´estimo”. Veig les tevés ninetes, mirant-me plenes d´amor, no les puc oblidar, igual que el teu somriure.
T´enyorem estimat, tant les teves filles i nétes com jo. No passa dia que en algun segon o altre no ens vinguis al pensament, que el teu record ens humitegi els ulls, però ara no sentim dolor ni tristesa, ara són de goig pel fet que et recordem amb la ferida suavitzada, ja que la vida continua. I nosaltres també hem de continuar.
Tanmateix estic contenta de poder escriure en el bloc de “Comunicadores amb Gràcia”, és una manera com si et tinguessim per uns instants a prop nostre. El més trist és que no podem fer-te una abraçada i un petó com els de l’anunçi dels turrons. Aixì sí, tenim tants i tants records de la teva meravellosa persona! I això sols és una gran herència que mai ens la podran treure de la nostra vida.
Sàpigues que sempre estaràs entre nosaltres, estimat Salvador, per molts Nadals que passin .
Posdata: El més emocionant és anar fent camí, però mai no oblideu viatjar plenes d’esperances, amor i felicitat, amigues. “BON NADAL”
