Núria Novell. A les dones ens han inculcat des de sempre que depenem d’algú i quasi sempre aquest algú es un home, que les experiències compartides ens fan més felices, que el plaer existeix sols quan es compartit. El “jo” no és bo, no és plaent i és egoista. En les normes socials no escrites, està ben vist un home sol, inclús pot fer pena “ pobre home s’ha quedat viudo”, però està mal vist la soledat d’una dona, se li diu “solterona” amb to despectiu, “ algun defecte tindrà perquè està sola”, “és una dona frustrada”… cosa que afecta a l’autoestima.
Crec que s’ha de trobar l’equilibri que complementi les dues maneres. La soledat volguda és una situació de benestar, del desenvolupament del pensament, afectivitat i sexualitat pròpia, de creativitat, de dubte i meditació, en definitiva de trobar-se a una mateixa i es pot integrar perfectament amb la relació amb els altres.
