ni un pas enrere
¡Tras, tras!
sempre endavant
!Tras, tras!
no inclino el cap
i per les meves galtes, les llàgrimes no cauran!
!Tras, tras!
tancaré la porta, per mai no tornar
Em sentiré com ocell lleuger
Ja no seré la d’abans, seré la de després
Tinc curiositat, ansietat
per ser jo mateixa
per descobrir-me i trobar-me
per fer-me preguntes
¿Qui sóc, qui era, qui seré
seré jo mateixa
amb el meu treball i el meu repòs
Seré la nit amb els somnis
i matins assolellats
Seré, jo i la meva vida
!Tras, tras!, fora el passat
Em compraré un mirall
i nit rere nit, li preguntaré
¡mirallet mirallet! ¿què veus?
ell respondrà.
Veig una finestra oberta
silenci i futur
!Tras, tras!
tornarem a començar.
Puri Pérez