Conxa Garcia. Parlem de cinisme. A InfoLibre llegia com Domus Vi, pertanyent a un d’aquests fons de capital privat, que regentava residències per a gent gran, parlava al Parlament gallec, dels 2.100 morts en els seus centres, “sense un gest de penediment”. Va dir: “no ens avergonyeix guanyar diners tenint cura dels que més ho necessiten”. “Havien facturat més de 600 milions el 2019, que en part acaben al paradís fiscal de Jersey, a través d’una complexa trama societària que realitza actuacions fiscals irregulars per evitar el pagament d’impostos”.
Empreses que pertanyen a Fons d’aquest tipus també gestionen serveis d’atenció domiciliària, centres de salut mental o d’atenció a la discapacitat, en règim privat o concertat amb les administracions, és a dir, beneficiant-se de diners públics. També trobem aquest Fons darrera de molts desnonaments, ja que han acaparat molts habitatges i edificis i no tenen cap càrrec de consciència en fer fora eles llogateres. També en serveis sanitaris, etc.
Es tracta de conglomerats que no estan especialitzats en res que no sigui treure’n guanys. Tot és susceptible de mercantilització i l’atenció a les persones i els serveis bàsics són molt atractius per fer diners. Quan defensem el sector públic, no ho fem perquè sí.
