Puri Pérez. Mai havia llegit res de l ‘escriptor i periodista Victor Amela, fins que una tarda, a la biblioteca, em vaig fixar en un llibre amb un títol que em va cridar l’atenció. Sense dubtar, el vaig agafar i com sóc una enamorada de Lorca vaig tenir la curiositat de saber què guardava entre les seves pàgines.
Vaig començar a llegir-lo amb inquietud, ja que parlava de la guerra civil i dels moments tant durs i sagnants que van viure els nostres avis i familiars. Descriu molt bé la història i els seus personatges. El llibre explica com van assassinar a Lorca en la seva Granada i el van deixar en una cuneta tapat amb herba i terra d’oliveres.
Així són les guerres de dolentes, crims, morts, rancors, silencis, secrets, por i destrucció. És un llibre que no et deixa indiferent. Hi ha histories dures, però també és cert que les seves pàgines desborden poesia, i parla de l’amistat, el companyerisme, la tendresa , la innocència. Hi ha també unes cartes a pares i germans des del front molt boniques, com també ho és una carta en la qual un dels personatges homosexual com ho va ser Lorca, li escriu i li declara el seu amor al seu amic de l’adolescència. Llegint aquestes línies se’m va posar la pell de gallina, a més et pessiguen el cor fins i tot, et fan vessar una llàgrima. Entre les seves pàgines també hi ha suïcidis, desenganys, maltractaments, és a dir violència de gènere. En fi una novel·la sincera i fonda.
Amb aquesta lectura he pogut passejar pels carres de Granada, per la vora de el riu Darro, per l’ Albaicin i el Sacromonte i des del mirador de San Nicolás observar la majestuosa Alhambra.Després torno a Barcelona i m’endinso en els seus barris humils, també pel Passeig de Gràcia fins a les Rambles. Un viatge al passat i al present, recordant Lorca i el seu Romancero Gitano.