Conxa Garcia. Ens envolten les males notícies, les úniques que destaquen els mitjans de comunicació, quan al món també es donen de bones i les bones accions i iniciatives que es duen a terme arreu ens donen una mica de llum i ens animen a treballar per un món millor.
Es produeixen avenços científics i mèdics i hi ha països que prenen bones decisions per aturar la situació actual d’emergència climàtica, però no s’apliquen arreu. Tenim un gran problema com espècie, que cada cop ens serà més difícil revertir, però sembla que no tenim pressa, que ja s’apanyaran les noves generacions!
La majoria de coses que produïm, a més de les armes, no les necessitem. Ens volen consumistes fins al moll de l’os i això va contra el planeta i la nostra supervivència. Per què ens culpen de tot a nosaltres, per què no prohibeixen d’una vegada els plàstics i d’altres productes que són nocius per a la natura.
Crec que totes mirem a curt termini com els nostres polítics i hauríem de revertir aquesta tendència. Com deia Mar Vallecillos “desitjar coses impossibles és l’essència de viure. És sa aprendre a conviure amb aquest desig sovint irrealitzable i mirar de treure’n alguna cosa de profit”. La normalitat és un concepte perillós: hem naturalitzat coses que no són lògiques ni naturals, directament són absurdes.
