IAIOFLAUTA… SÓC JO

Consol Lacida. Una tarda que estava per casa mirant la tele, vaig veure de sobte, davant els meus ulls, una amiga d’una gran amiga meva. Estava dins d’un autubús de línia de Barcelona, que anava a vessar de gent gran amb unes armilles grogues, que duien estampat un nom, “Iaioflautas”. Aquestes persones estaven reivindicant els seus drets, per la pujada de preu del transport públic, per les retallades del govern (decretazo), als serveis socials i en contra de la reforma laboral, que portarà més gent a l’atur. I vaig pensar que, realment, tot això és un insult a la intel.ligència de la ciutadania.

Al moment em semblà una causa tan i tan justa que de seguida vaig pensar “aquests són dels meus”, gent gran però amb l´esperit lluitador, sense deixar-se aclaparar pel pessimisme, on volen que entrem perquè al govern li sigui més fàcil manejar-nos, com ramats d’ovelles.
Sempre he estat una lluitadora per les coses socials. Des de dintre meu he fet allò que podía, a la meva manera i amb el temps de què disposava de jove, juntament amb les meves obligacions familiars i del treball (sóc autònoma jubilada).

Però penso que ara que tinc tot el temps del món i la meva salut em deixa pel moment, gràcies a Déu, tranquil.la, i espero que per un grapat de anys, m’ha arribat el moment, que sempre vaig esperar, de poder treballar per una causa justa, amb la qual crec. Els pares m´ensenyaren que havia de treballar per a aquest planeta que anomenem món, i a dins d’ell per la meva estimada Catalunya.

Ara ja sóc una Iaioflauta! M’he estrenat en la Manifestacio del día 29 de Març, participant amb tots ells, repartint begudes i entrepans, cantant i ballant… i també gravant-ho per al Canal Dones de graciamontv, per deixar un record del que són els Iaioflautas: gent super divertida, alegre, i amb un gran sentit de la responsabilitat per ells mateixos, pels seus fills i, sobretot, pels seus néts, per deixar-los una miqueta arreglat el món on hauran de viure i perquè sapiguen fer-li front, ancara que hauran de canviar algunes petites espurnes de mentalitat.

Dins d’aquest grup vaig trobar persones que lluitaren de joves i no han deixat mai de fer-ho, gent super forta, però sobretot amb pensaments positius, que tanta falta ens fan en aquests moments de tanta grisor.

Sóc gran d’anys però molt jove de pensament i de cor. Finalment podré desenvolupar les meves inquietuds, aquelles que sempre he portat dins meu i de les quals tant em parlava en Salvador, el meu marit, home de gran bondat, honradesa, just i de pau per a tothom. Ell i jo teníem els mateixos ideals. Em sento contenta pels dos, ja que ell és dins meu, dins del meu cor. Sé que en allò que jo faci, estem els dos junts fent-ho. Ell també en participa, desinteresadament, des d’allà on sigui.

Espero deixar exemple a les meves nétes perquè segueixin sempre rebutjant els governs i polítics que no mirin pel bé del seus pobles, del nostre planeta, on cabem totes les races, pensaments i religions.

Visca els Iaioflautes, simpatizants del 15-M i de tota la joventut catalana! Ànims company@s!

Postdata: això ho estic escrivint després que he passat el dia 30 de març llegint i reposant en el meu sofà preferit i mirant la tv a estones i sentint pena pels aldarulls violents que passaren al vespre. Això tampoc ho volen els Iaioflautes! Nosaltres volem fer de Flautistes de Hamelin, ni més ni menys. Volem netejar els governs de corruptes i roïns… sí, sí, sí, de corruptes i roïns, perquè volem él nostre planeta amb salut, seguretat, cultura, treball, amor i pau. Gràcies a totes i tots aquells que hagueu llegit aquestes lletres.