Consol Lacida. Parlar d’una generació de dones fortes es pot concebre com un “piropo”o bé reflexionar sobre el terme i arribar a concebre’l com una cadena de força i valentia, formada per totes elles. Quan parlo de dones fortes em refereixo a aquella dona que treballa, alhora educa bé els fills, cuida als seus “Grans” de la família, està sempre estupendissíma “de la muerte” i sempre disposada als plans dels altres; mai fa sentir inferior a la seva parella i gairebé mai es queixa i a més a més, té sempre un somriure agradable per tots els que l’envolten! I…quina sort oi? Tothom la gaudeix i tothom acudeix a ella, fills, marit, nebots, perquè saben que ella mai baixa del guàrdia i tots esperen que resolgui de la millor manera, cada una de les situacions.
En altres paraules, creuen que és una maga que es treu el barret i té les respostes de tot! Tampoc pot mai deprimir-se ni posar-se malalta i menys rondinar perquè simplement té el rol que li ha tocat a la vida: ser una dona forta, com si això fos el més normal del món!
Amb aquests temps difícils vull dedicar un homenatge a totes aquestes dones que se sentin identificades amb el meu text, és a dir, dones que en les seves espatlles tenen la felicitat i el destí de tots els seus estimats. Què seria de totes elles, si un matí es rendíssin i desapareguéssin?
I deixo en l’aire la següent pregunta:sense elles seria possible tirar endavant les famílies? Ja, ja ja ric amb ganes, quina gosadia! Jo dic, que cadascú tiri del seu propi carro que al final és la vida de cadascun!
