Sara Reñé. Gloria, la pelicul·la del director xilè Sebastià Lelio, interpretada magnificament per Paulina García, és el retrat d’una dona de 58 anys, que, com moltes altres ja té els fills grans, està separada i té una feina rutinària. Glòria, doncs, és l’exponent d’una determinada generació, que, en un moment determinat del cicle vital, sense models i pautes, ha d’inventar la vida que li queda per viure.
La pel·lícula retrata minuciosament els costums i els detalls de la vida quotidiana de la protagonista: anar a ballar, fumar un cigarret, prendre una copa, cantar conduïnt, fer petites compres,… i transmet clarament la soledat i la buidor que l’envolten i, alhora, la seva decisió de lluitar per trobar una manera de seguir vivint i passar-s’ho el millor possible. Quan inicia la relació amb Rodolfo, un home gran i separat, sembla que les coses canviaran però, finalment, tot seguirà igual. Glòria, després del desengany, continuarà defensant el seu dret a viure la pròpia vida.
El film, méss enllà de la història de Glòria, reflecteix i reflexiona sobre l’individualisme cada vegada més salvatge que s’ha instal·lat en les grans ciutat, la dificultat per relacionar-se amb els altres, la hipocresia de les relacions familiars, la manca de consciència col.lectiva i l’aïllament sentimental que poden arribar a patir els homes i dones de les grans urbs d’Europa i Amèrica, dins d’aquest amenaçador món global. El ball i la música com metàforesde tot plegat.
