Raquel Beneito. Avui estic indignada. Indignada per com funciona el sistema i no es d’estranyar. Ja tan sols mirant dos reportatges seguits de “Callejeros Viajeros” podem notar la diferencia social i d’estabilitat i inestabilitat vital entre classes: “L’elevada vs la baixa”.
Festes, diversió, accessoris i roba de luxe, cases de grans hectàrees, aliments de “gourmet”, diners a “tuti pleni” entre d’altres, els podem comparar amb “desesperació per no poder mantenir la família”, sentiments com depressió davant la incapacitat de trobar feina, cases que es troben amb grans humitats, gent jove i gran que ha d’anar a buscar aliments en el banc d’aliments o professionals que dediquen el seu treball de manera gratuïta a gent necessitada.
Aquesta descompensació es a grans trets, significativa, però això és només una imatge superficial. Darrere de cada grup hi trobem persones amb orígens i vides completament diferents, no obstant, no deixen de ser paral•leles i totes comparteixen un mateix temps i espai.
I es que es de reflexionar sobre el fet d’aquesta descompensació social. Anirà relacionat amb la cultura de la persona, amb el seu estat socioeconòmic familiar o simplement, el fet de no portar el rumb adequat al llarg de la seva vida? Com podem canviar aquest rumb començant des del més baix soterrani i de la més ingrata misèria? Es possible canviar o estem condemnats a viure d’una manera insatisfactòria degut als nostres orígens?
Personalment, penso que el nostre instint primitiu ens diria: fes el possible per sobreviure, treu forces d’on facin falta per adaptar-te i sobretot, no oblidis que ets una persona fràgil, possible a ser presa d’un hàbil depredador “el sistema i algunes de les persones que el formen”. Accepta’t i adaptat al grup al que pertanys, busca-li la raó lògica de tot allò que et pugui succeir o t’hagi succeït i intenta-ho superar-ho. “Vell i amic sedentari” no et rendeixis, cobreix-te les espatlles per trobar el camí que et porti a bon port. Refugia-t’ i sent-t’hi a gust en el lloc de parada. Recupera forces per seguir endavant. L’adaptació no deixa de ser un tipus d’intel•ligència. Una vegada ens sentim còmodes allà on som, ens sentim amb ganes de millorar o si més no, modificar positivament el nostre estatus.
Al començ de l’evolució no existien les classes socials, es formaven manades productives on cadascuna d’elles, tenia clara quina era la capacitat de cada membre i on hi habitava un únic objectiu constructiu per a tothom: la recerca de la felicitat a través de les coses més simples. Hem de recordar que provenim del més antic i vell ordre social i es per això que hauríem de donar importància només allò que es fa imprescindible: l’amor comú i l’aliança positiva del grup, necessària per poder sortir endavant correctament. En comparació amb l’actualitat subratllaria la importància així doncs dels favors comuns, ja que el que jo et puc oferir avui (per exemple: una notícia de lloc de treball que s’adapti més al teu perfil o un lloc on t’ofereixo menjar), tu m’ho pots oferir demà si em fa alguna cosa falta, creant d’aquesta manera una unitat real de sentit i vincle en la nostra societat.
