Consol Lacida. Ara que moltes mares són pares, molts pares són mares i viceversa, ara que la família són moltes altres coses del que abans era considerat “la família tradicional”, ja que ara es diuen “les noves famílies”, perquè la familia tradicional no se sap quan deixarà de ser-ho… Potser després de les vacances de l’estiu o del nadal, dies dedicats a les parelles en crisis?
Ara que, després d’anys i anys, ja res és el que era, que vivim més i millor, que tot es retarda, que hi ha temps per segones oportunitats i inclús per terceres. Ara que després d’anys i anys de matrimoni, el pare i la mare s’acaben divorciant.
Ara que les mares necessitem més que mai aquell dibuix inesperat, o aquells fantàstics escrits o potser un ram de flors, i, sobretot, aquells dinars, envoltades dels nostres “polluelos” i “pollueles” que són ells.
Les mares que crèiem que no érem tan perfectes com va ser la nostra mare, potser estem equivocades, perquè sí, som unes mares magnífiques i els nostres fills/es quan creixen, bona part d’ells estan orgullosos i són conscients del sobre-esforç que suposa ser una dona i una mare treballadora al mateix temps.
M’agrada molt el dia de la mare ja que em recorda amb tendresa i en silenci la meva mare, la Júlia, tan bonica ella… Que curiós! Fa tants i tants anys que no la tinc al meu costat, que em sento plena d’enyorança i alhora de nostàlgia per tots els records que tinc de moments viscuts amb ella.
Es per això que em sento més mare i també més àvia que mai, estimades amigues.
