Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
8 de març(fragment) de Maria Mercè Marçal 
Us apropem el Manifest que han redactat el Consell de Dones del Districte de Gràcia per aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones:
Quan arriba el 8 de març , dia Internacional de les dones, les dones de Gràcia , conjuntament amb les dones de tots els barris, pobles i ciutats parlem amb veu alta en els nostres escrits i sortim unides en les manifestacions al carrer
Denunciem les discriminacions que patim per ser dones, defensem la igualtat d’oportunitats i el respecte i visibilitat que mereixem. Destaquem els nostres avenços i també senyalem els passos que de tant en tant ens fan anar enrere pel que fa als nostres drets, que són part dels drets humans.
Hi ha drets, com el dret al treball, el dret a no ser víctimes de la violència masclista, el dret a poder gaudir de l’espai públic, a disposar de prou recursos per a la cura de les persones, que malgrat son drets recollits en diferents legislacions (europea, espanyola i/o catalana), tot sovint no els trobem reflectits en la nostra vida quotidiana.
“L’Estat del Benestar” ha desaparegut tot just quan el començàvem a tastar: Immerses en una crisi econòmica que afecta les persones, la crisi afecta molt més les dones i la pobresa d’avui i de demà, si no lluitem, té rostre de dona.
L’aplicació de la reforma laboral ha fet créixer l’atur i ha empitjorat les condicions de treball: Ha fet que es treballi en condicions de precarietat: horaris abusius, penalitzacions per malaltia , sous més baixos, facilitat en l’acomiadament.
Les estadístiques ens diuen que el 2015 l’atur entre les dones és d’un 19,09 % mentre que el dels homes és d’un 16,53%. També els contractes a temps parcial són per a dones, amb menys salari i menys protecció social.
Semblaria que és una bona manera de compatibilitzar feina i cura a la llar, però No! És precarització de la feina, amagar el repartiment no equitatiu de les tasques de cura amb la parella, o no arribar a fi de més si es tracta de parelles monoparentals.
A més aquestes situacions fan que no s’afavoreixi la seva promoció d’estudis o laboral, que no cotitzi prou a la seguretat social i que en un futur no pugui gaudir d’una pensió justa i suficient per ser autònoma, tot i que no ha parat de treballar.
Actualment, les dones ja representen el 56% dels llicenciats universitaris, tot i aquest bagatge de formació i preparació, es veuen discriminades quan són contractades, sovint amb un salari inferior als homes: Les estadístiques fixen la “bretxa salarial” en un 24% .
A més de coresponsabilitat entre la parella i a la feina cal disposar d’una bona xarxa de serveis perquè no siguin les dones sobre les que recaiguin obligatòriament les feines de cura. Aquests serveis, que cal anar ampliant, han de ser de qualitat. Estem parlant de salut, d’ensenyament, d’atenció a les persones grans, …
A Gràcia tenim necessitat de més places de bressol, de qualitat i accessibles econòmicament, a tots els barris; de més places d’escola pública tant a primària com a secundària, en escoles actives on es vetlli per aprendre la igualtat dins la diversitat, on es tingui en compte l’educació afectiva i sexual. Parlem de coeducació. Tan sols si coeduquem podrem fer prevenció de violència masclista i podrem eradicar la violència de la nostra societat.
Ens calen serveis per atendre la gent gran, serveis públics assequibles a les famílies. Volem centres on la gent gran se senti a gust, útil i respectada, on també pugui créixer personalment, amb autonomia mentre pugui gaudir-ne, espais on se senti estimada.
Cal vetllar perquè la xarxa pública de salut disposi dels recursos suficients, amb atenció universal, amb atenció a la salut sexual i reproductiva, on puguem assegurar que el dret de les dones al propi cos i a la lliure sexualitat està garantit.
Les polítiques de gènere, les polítiques socials necessiten una d’assignació de recursos perquè siguin factibles. Sense aquests recursos esdevenen tan sols una declaració de principis.
Les dones de totes les edats ens volem fer visibles, tenim el dret d’associar-nos i a participar col·lectivament en la política i la vida dels nostres barris, la nostra comunitat i país. Tenim el dret, i aquesta primavera tenim una nova oportunitat. Des de Gràcia us animem a totes a fer-vos, fer-nos-hi sentir en les Jornades feministes que tindran lloc els propers 3-4-5 de juny a Barcelona.
Us convidem, doncs, a continuar lluitant pels nostres drets, a formar part d’associacions i grups de dones i a treballar col·lectivament en favor de les nostres reivindicacions i objectius.
Visca el 8 de març! Visca les Dones de Gràcia!
Consell de les Dones del Districte de Gràcia
