Conxa Garcia. Llegíem a La Independent que als actes contra la guerra és habitual que tothom es centri en estratègies militars, els interessos dels “bàndols”, el control geopolític i els negocis que es derivaran de la “reconstrucció” dels països destrossats. Ara s’hi afegeix el drama dels refugiats. Però hi ha fets esgarrifosos silenciats, com la violència sobre les dones.
L’objectiu de la guerra és doblegar la voluntat d’altres. L’atacant exhibeix la seva capacitat de fer mal, perquè provoca por, que paralitza i inhibeix l’acció. S’utilitza la violència sexual: les violacions, els matrimonis forçosos, l’assetjament, l’esclavitud.
Com descriu Amnistia Internacional, “les dones no van a la guerra, la hi troben. No decideixen si hi haurà o no guerra, no estan mai en posició de poder: ningú els pregunta. I, quan se la troben, no només pateixen assassinats de persones estimades o pèrdues materials, com els homes víctimes del mateix conflicte sinó que en tenen un afegit pel seu gènere. Són els trofeus dels soldats, objectes contra els quals descarregar específicament la ira, l’odi i la violència”.
Podem imaginar una amenaça que ens faci desitjar la mort? En llocs com Àlep les dones criden: “No tenim por a la mort; tenim por a les violacions i tortures” i “se suïciden” per evitar-ho.
