Comunicadores amb Gràcia. Vivian Maier. . Nova York, 1926 -Chicago 2009. Va treballar de mainadera durant quaranta anys, principalment a Nova York i Chicago. Maier va arribar a fer 100.000 fotografies la majoria de les quals no va rebelar ni mostrar mai. El 2007, Jhon Maloof va trobar un lot del negatius de les seves fotografies en una subasta a Chicago i va descobrir els seus arxius i la qualitat de la seva obra. Vivian Maier va morir sense saber que la seva obra seria coneguda i reconeguda arreu.
Observadora, detallista i curiosa,Vivian Maier intenta captar la realitat quotidiana de la ciutat. En les seves fotos apareixen tot tipus d’ escenes de carrer: nens i nenes jugant, sols i acompanyats, retrats d’individus de totes les classes socials, homes i dones en els mitjans de transport, caminant,treballant, dormint; vagabunds i borratxos. També estrelles del cinema i la política. V.M captura instants i detalls, atrapa l’acció:accions quotidianes, encontres i desencontres, converses, mirades, jocs. La mirada de Vivian Maier ens ofereix una imatge complexa i diversa de les ciutats i la societat americanes dels anys 50 i 60.
1.Un nen en primer pla i la ciutat al fons. La ciutat amb grans edificis en una societat que marca unes lleis perquè tots fem el mateix, pensem i pensem i sentim el mateix, no fos cas que sortíssim del ramat, però, de tant en tant, una persona, en aques cas el nen, pensa i mira cap una altra banda i veu més enllà, s’adona que hi ha altres camins. Està més amunt i té més perspectiva, una mirada infantil sense por ni prejudicis
2.En aquesta foto V.M capta el món infantil,un dels seus temes habituals. La pura inocencia de dues nenes amigues, amb les seves mirades netes i felices compartint complicitat i somnis.
3. El tren allunya aquesta família de la misèria i fan un llarg viatge que els porta a una gran ciutat. Ciutat amb edificis alts i finestres que semblen ulls que els miren i vigilen. Les il.lusions i els projectes sempre topen amb la realitat.Porten una maleta i dos paquets, tots ells lligats amb un cordill i una bossa prominent. El nadó dorm, tranquil, en els braços de la mare. El nen vol ajudar portant la maleta que és a terra junt amb els paquets i la nena mira el pare per saber què fer. La mare està entre preocupada i espantada, però amb força, ella es qui porta el nadó i la bossa gran i pesada, al contrari del pare que no sap què fer, encara que tots esperen que ell decideixi a on anar.
4.Aquí,Vivian mostra un dia hivernal en un parc de la ciutat, un pare passeja amb els seus dos fills amb un pas determinant i lleuger. Les seves ombres i les ombres de les branques dels arbres es reflecteixen amb tota claredat en un toll d’aigua i la boira devora els arbres nus del parc.