Blog Archives

Núria Novell

Estimar, jugar, humanitzar, agradar, riure, donar, somiar,

felicitar, observar, xiular, bressolar, cuidar, passejar, somriure,

mimar, gaudí , entendrir, acaronar , enriquir, pensar, musicar, caminar

imaginar, alegrar, dialogar, celebrar, meravellar,  sentir , integrar,

entendrir, abraçar, escoltar, besar, protegir ,solidaritzar-se, perfeccionar ,

recolzar, divertir, animar, il·lusionar, ballar, descobrir, ajudar , mirar als

ulls, saltar, apreciar, intentar-ho, compartir, petonejar, donar la mà.

T’has adonat que les millors coses de la vida són gratuïtes ¿?

Puri Pérez

Dintre de la ciutat, un poble

dintre del poble vida, xivarri, mercats, i comerços.

Edificis modernistes i cases plenes de màgia

mirant al passat i el present.

Aquesta  és Gràcia, bohèmia, cosmopolita,

tranquil·la, diversa, moderna.

Grácia té alguna cosa que atreu,

Són els seus carrers?

Les seves places

totes plenes d’històries i d’encant?

Gràcia independent, gitana i rumbera

molt coneguda la seva festa Mayor

i els carrers engalanats

i Sant Medir amb caramels i cavalls .

La “Colometa” silenciosa i trista

es passeja per la Plaça del Diamant .

Consol Lacida. El que més se sent al començament de cada any nou són els desitjos de pau i felicitat. Si mirem de manera realista la situació del món actual, inclòs el nostre país, el que més ens falta és, precisament, la pau. Això és quelcom tant preciós que sempre ho desitgem. Cal aconseguir aquesta mínima pau que fa la vida més encisadora, ja sigui a través de la pau interior, la pau entre les famílies, la pau en les relacions laborals, la pau en el joc polític i entre els pobles… ¡Com es necessita! Al món,  a més dels actes terroristes hi ha focs de guerra i conflictes devastadors.

Són moltes i fins i tot misterioses les causes que destrueixen la pau i impedeixen la seva construcció. Per exemple, el simple fet que un 1% dels multimilionaris controlin gran part de la riquesa  dels pobles. Cal que reconeixem la desigualtat dels sous, que són un dels motiu de desigualtat d’avui en dia, a més de tots els ingressos altíssims per a uns pocs i una pobresa infame per a les grans majories.

Els exclosos som la major part del planeta, milers i milions de persones avui estan presents en els debats polítics, econòmics i internacionals, però freqüentment sembla que aquest tema es plantegi com un afegit, com una qüestió que s’enganxa per obligació, i és que es considera un dany colateral. De fet, a l’ hora d’actuar, l’actuació queda sempre en l’últim lloc. I d’aquesta manera es tracta injustament els nostres, els que menys tenen,  condemnant-los a morir prematurament.En resum, o anem a l’ ésser personal, social i ecològicament just o mai tindrem la pau serena que, fins i tot, reclama la terra. Segueix llegint »

 Núria Novell. Anava a classe i com feia tard, caminava de pressa i, de cop, sento una veu darrera meu d’un noi que crida “senyora, senyora” però segueixo sense aturar-me, no era per a mi. Un senyor que venia de cara em diu que em criden, em giro i veig un noiet que s’acosta a mi amb un paper a la mà i em diu: senyora se li ha caigut de la carpeta.

SENYORA!!!! QUE S’HA PENSAT AQUEST !!!! DIR-ME SENYORA. Vaig fer un esforç per no engegar-lo, vaig empassar saliva i amb mala cara li vaig donar les gràcies.

Fins llavors, per a mi, una senyora era una persona per la qual t’aixecaves del seient perquè pogués seure al metro, la que deixaves passar primer per la porta o la veïna que ajudaves amb les bosses quan tornava de la plaça.

Què ha passat ???? com m’he convertit de cop en senyora ??? quin fenomen físic m’ha succeït ??? No ho entenc, com pot ser que a una dona que porta uns texans, bambes, el cabell llarg, una jaqueta de plomes, una carpeta i llibres a la mà li diguin SENYORA?

Pensant-ho bé, ser una senyora té cert rang i prestigi, però no em consola gens.

Hay una vieja copla que habla de “La vecinita de en frente”, pero yo hablaré de mis vecinos de abajo. Son dos amigos que regentan “El Visor”,  un espacio dedicado a la fotografía donde se siente, se huele y se vive  la fotografía.  Quizás los puristas  califiquen de técnica de captar imágenes este oficio,  pero bajo los  objetivos de Jordi y Tabare, se convierte en “arte en toda regla”.

Quienes son estos dos  jóvenes?  Primeramente fotógrafos con maestría,  pero sus vidas no siempre transcurrieron entre cámaras y focos. Sus primero pasos profesionales pasaron por carreras muy diferentes como la medicina, y las técnicas de laboratorio de análisis. Pero tal y como está el sistema sanitario, no tardaron en decepcionarse  y pensar en encauzar sus vidas hacia otro rumbo.

Decidieron estudiar fotografía, que era una de las inquietudes que más les apasionaba. Se pusieron manos a la obra y durante un tiempo hicieron todos los cursos posibles, frecuentaron todas las conferencias, charlas y exposiciones que pudieron, hasta empaparse a fondo sobre las técnicas de imagen.

Como hace 16 años que se conocen, llegaron a la conclusión que era el momento de montar un estudio en toda regla. Seguramente tuvieron que hacer muchas cuentas y cábalas, para poder hacer que sus sueños se hiciesen realidad, pero lo consiguieron. Alquilaron la tienda  de  la finca donde vivo en calle Industria nº 68, y así nació: EL VISOR, Espai Fotografic. Segueix llegint »

Carmen Domínguez. Atención Sras. Y Srs. Al Circo del Sol le ha salido una fuerte competencia !!! . Os preguntareis quien o quienes son los artífices de tamaña hazaña?  Pues nada más y nada menos que nuestros políticos y las elecciones, con sus insultos,  podredumbres,  mamporros, diálogos de besugo a cara de perros,  de todo menos programas  de gobierno.

Nuestros candidatos piensan que sacando a las arenas sus  corrupciones con la consabida: “y tu  más ” la ciudadanía tiene suficiente, y que, como  jovencitas enloquecidas por sus ídolos, correremos todos al colegio a votarles. Creo que piensan que la población  es infantil  pero no pasa nada, ahí están ellos para correr en nuestro auxilio, y cual maestro de ceremonia nos pregonan: Señoraaass  y Señoreees nos os preocupéis que ahora llega y se presentará antes ustedes el Super,  el Inconfundible, el Fantástico y Único, lo nunca visto  “FULANITOOOO DE TAAAL” y os salvarán  de todos los males.  Sus oídos escuchan  los aplausos como si fuera música celestial.

Cuando están en el escenario de cualquier plató creen que todo lo que nos cuentan nos los creeremos a pies juntillas, se miran se evalúan entre ellos,  se lanzan al ruedo con altanero arrebato pensando que solo El, y nada más que El será el próximo Presidente para llevarnos al séptimo cielo, sin acordarse de que los demás también dicen y hacen lo mismo.  Son tan ingenuos que pretenden que veamos solamente lo que nos cuenta uno de ellos, el que sea, sin pensar que todos se repiten,  en este circo en el que se han  convertido los comicios. Segueix llegint »