Blog Archives

Les dones han de pujar de categoria

13 març 2015
By

Núria Novell. Per canviar les coses hem de començar des del principi, des de la base, per les persones. Cal donar més càrrecs a  les dones tant en política com en les empreses, etc.. fer complir la norma de paritat de gènere, però que cal també que actuïn sense imitar els homes. Si volem canvis hem de comportar-nos tal com som no imitant el rol dels homes. Tots coneixem dones encarregades o directores que són més autoritàries que els homes, podria donar exemples de dones en la política com Merkel, Margaret Tacher, Cristina Fernàndez (Argentina) han donat mostres de crueltat i despotisme social. Em sembla molt positiu que els homes i les dones formin un tot i així poder fer coses per la societat. Per inventar un país on tot(o algunes coses) funcioni millor…

Crear un mudo mejor seria posible

13 març 2015
By
 

 Puri Pérez. Según mi punto de vista, creo que somos inmunes a las emociones más cercanas, estamos ante un mundo, donde se guardan los sentimientos, hay que aparentar, disimular, sonreír, un mundo frio e hipócrita. No sé, este tema es muy complejo. Estamos sumergidos en una profunda confusión de valores existenciales, la globalización y el capitalismo nos está llevando hacia una sociedad egoísta e infeliz. Somos la sociedad de la opulencia, pero sin embargo una cuarta parte del mundo pasa hambre. Creo que falta nuevos referentes, nuevos valores y nuevas ilusiones.

Sería necesario que todos  los estados, todas las ciudades, todas las instituciones se tomaran  en serio cambiar  las prioridades, para poder crear un mundo mejor.

Uno de los principales  factores para mejorar, sería:

1º  Facilitar los recursos para que todos tengan lo suficiente para vivir dignamente

2ª Optar por un cultivo ecológico, sin pesticidas, promoviendo esta práctica.

3ª Que en las ciudades haya más huertos urbanos, donde nuestros mayores enseñen a los niños, como se cultiva y se cuida la tierra, pues de ella nos alimentamos.

4ª  Que todos, desde casa, desde los colegios, seamos conscientes que la basura  que generamos se puede y se debe reciclar.

5ª Crear más zonas verdes en los barrios, más zonas peatonales, donde padres, niños y vecinos pudieran reunirse, conocerse y aportar algo nuevo a la comunidad.

Otro punto para mejorar la sociedad y calidad de vida de las personas seria,  que las empresas dejaran libertad de horarios, dar facilidades a los padres para compaginar  la educación de los hijos con el trabajo. Segueix llegint »

Les dones i el món

13 març 2015
By
 Consol Lacida. Estupefacta, miro els informatius de les televisions, les tertúlies, escolto la ràdio i trec conclusions com que, estem tots bullint dins una olla de grills. Les actuals discussions polítiques estan enmig d’una amenaçadora crisi mundial, causada pels interessos particulars de cada país i de cada partit polític. Ells són els que amarguen les cooperacions mundials i multinacionals, i, d’altra banda, els partits conservadors els costa molt acceptar un canvi de rumb polític. En definitiva, estan oblidant el principal de l’essència política, el buscar el bé comú de les persones i el seu benestar social.

Se sap que les societats civilitzades es construeixen entre tres pilars principals: la participació ciutadana, la cooperació social i el respecte cap els drets humans, en definitiva, tots tres conformen el bé comú. El pitjor és que aquest bé l’estan enviant a fregir espàrrecs. Així doncs, la nostra llibertat està substituïda per les forces del mercat comú, el bé particular, la cooperació per la competència, en definitiva, coses que són contràries per l’existència de cada persona amb dignitat.

Així doncs, les dones podríem arreglar una miqueta aquest embolic actual? Jo crec que, sí, nosaltres, les parts femenines de la història, tenim un setè sentit que els hi falta als homes i això ens fa ser diferents. Tenim més maduresa, més diàleg constructiu, més paciència, molta més organització, més comprensió, no ens fa gens de por fer el ridícul i sabem rectificar en el moment, ja que tenim més lògica i sobretot, més pietat. Segueix llegint »

Trenquem el silenci

26 febrer 2015
By

Núria Novell. 1 de cada 5 nenes pateix abusos, sí, sí heu llegit bé 1 DE CADA 5 NENES i ara mireu als ulls dels vostres fills i filles, nets i netes i penseu: i si els hi passes a ells/es??? La prevenció és parlar-ne i  que els infants sàpiguen que ningú pot tocar el seu cos que només ells/es són qui manen amb el seu cos, és tan fàcil !!!!. Cada vegada que és parla d’aquest tema fem més dèbil a l’abusador/a i més forta a la víctima.

El 23 de Febrer es va presentar la 2ª. Edició del PREMI FADA A LA CULTURA 2015 de la Fundació Vicki Bernadet, premi que es dona a una persona física o jurídica, que per  mitjà del seu treball, hagi contribuït a generar una visió pedagògica dels Abusos Sexuals Infantils, mitjançant una obra o trajectòria professional, que promogui la defensa i la difusió dels valors de Llibertat, Igualtat, Justícia i Drets humans en l’àmbit nacional i/o internacional.

No parlaré d’aquest acte que m’ha agradat molt perquè segur que surt en els mitjans de comunicació, no parlaré  del presentador, ni dels guanyadors dels premis, ni del jurat ni tan sols dels actors que han llegit una  part del llibre “Paraules Emmetzinades”, ni del premi honorífic, ni del grup musical Pribir. Parlaré del que vull  que passi. Tenint en compte que la cultura ( literatura, música, periodisme, arts escèniques, audiovisuals, pintura, etc…) és l’ expressió del poble també ha de ser un espai on es trenqui el silenci i s’expressin  amb naturalitat els abusos sexuals infantils. Que es parli a les escoles, als teatres, als Centres Especials de Treball, a les pel·lícules, a les Universitats, que en parlin els llibres i les telenovel·les a la TV, que escriguin articles els diaris i es componguin cançons explicant una història, que els poetes l’escriguin i es facin documentals, que els pintors pintin i que les ràdios en parlin, que es facin col·loquis per tots els mitjants de comunicació, que en els esplais i casals es parli amb els nens/es, etc… Quan tot això, i més, passi tindrem una societat més digna i més justa perquè se sabrà el que és i tindrem mitjans per aturar-ho i per ajudar a qui els pateixi. Segueix llegint »

TRES VEGADES INVISIBLE

23 febrer 2015
By

Procés de les 6 I de la igualtatNúria Novell. Sóc dona de més de 50 anys i, de cop, sóc invisible a ulls de la societat. Per trobar feina demanen menors de 45 anys. En el meu últim lloc de treball, fa quatre anys, un dels meus caps em va fer fora del meu lloc de treball perquè deia que només volia noies joves al seu costat i em van canviar de Departament per la meva edat, cosa que no entenc ja que la sabien quan em van contractar; va deixar molt clar que feia la feina bé i que no hi havia cap problema en el meu comportament però que volia gent jove.

No puc fer estudis de mercat, vaig anar a apuntar-me a un curset i per la meva edat no em van agafar, la classe era per als  joves.  Per adoptar, per a fer certes activitats físiques,..   detalls com aquest n’hi ha molts en la vida quotidiana. Sóc dona de més de 50 anys amb una discapacitat física i  sóc invisible a ulls de la societat. Això és complica més quan tens una discapacitat, tens menys possibilitats.

Sóc una dona amb discapacitat  i  pobre i sóc invisible per a la societat.  Ah!!!! Però si a més ets pobre ja no en parlem. Tot és molt més complicat encara, no pots anar enlloc i ningú et té en compte, molestes, ets un número per a l’ assistenta social i no tens dret a res.

Però tinc una resposta: sóc TRES VOLTES REBEL. 

EL MEU BARRI

23 febrer 2015
By

Barri gòtic. Pluja. Núria Novell. Vaig néixer i créixer en el barri Gòtic i és on tinc les arrels de la meva infantesa, corrent per aquells carrerons de pedra, jugant a la Plaça del Rei, berenant i bevent aigua de la Font de la Plaça de Sant Just. Quan plovia es creava una atmosfera tranquil.la, no hi havia ningú pel carrer  i sortia a passejar pels voltants de la catedral, per les gàrgoles queia un xorro d’aigua i jo passava per sota amb el meu paraigües. Per les pedres de la Catedral buscava alguna senyal que haguessin deixat fa milers d’anys, les llambordes del terra brillaven com mai i els meus passos ressonaven en el silenci. Semblava que em transportava a altres temps.

Pujava a la part més alta de la Barcelona dels romans, el Mont Taber, just davant del Centre Excursionista de Catalunya, passava per sota del Pont dels Sospirs, anava a comprar el pa a la Baixada de la Presó i agafava el metro a la Plaça de l’Àngel. Vaig anar a les monges al carrer Lladó i casi cada dia anava a veure les 13 oques del claustre de la catedral. En aquell temps no hi havia ningú i moltes vegades em posava a estudiar . M’impressionava molt la baixada de Santa Eulalia on, segons em van explicar, la van tirar dins d’ una cuba plena de ganivets, la font del Museu Marés era molt tranquil.la durant la setmana. Passejant,  anava a veure l’exposició de quadres de la sala Parés, allà em van ensenyar a mirar un quadre.

Quan era molt petita i passava per davant de la Generalitat per anar a l’escola, un mosso d’esquadra em feia l’ullet. Per Nadal passava per la baixada del Bisbe i anava a mirar les paradetes a on compraven l’arbre, tot un ritual. Amb el meu germà anàvem a jugar a la Plaça de Sant Felip Neri i tiràvem la pilota a la Font. De més gran vaig anar al carrer Trompetes del Rei Jaume i a la Crida a la Solidaritat però quan ens van posar una bomba, vam anar al Passatge Crèdit. Segueix llegint »

Melodía i improvitsació

10 febrer 2015
By

Conxa García. La meva música preferida és el jazz. El jazz és melodia i improvisació. Penso que m’agrada perquè a mi m’agrada viure amb una melodia de fons, que em doni seguretat i, alhora, improvisar. No sé viure d’una altra manera.

 M’agraden molt les veus de dona com l’Ella Fitgerald, la Billy Holliday, l’Anita O’Day, la Carmen McRae i tantes d’altres. M’encanta sentir la mateixa cançó en les diferents versions que fa cadascuna d’elles. És la mateixa cançó i no ho és. El tempo, el color de la veu, el fraseig, la tonalitat, el timbre, de vegades s’emfatitza més una paraula, una frase; de vegades es suprimeix un fragment, la veu s’arrossega més o es fa més fosca, o més clara. La senten diferent i la diuen diferent.

 La vida és per a totes igual i diferent, cadascuna la viu a la seva manera i posa més èmfasi en unes coses o en d’altres. El jazz i les seves veus reflecteixen aquesta diversitat de sentiments, de vivències, de maneres d’encarar la vida.

Músiques i etapes de la vida

9 febrer 2015
By

Consol Lacida. ALa ràdiovui és un dia de Gener nuvolat i està plovent, mentre miro per la finestra les gotes que van caient, em sento melancòlica, m’aixeco i poso música.

Tanco els ulls i penso en les cançons que més m’han agradat al llarg de la meva vida. En tinc tantes i tantes, totes elles han marcat les diferents etapes de la meva vida… Les de nena cantades per la meva mare, les de joveneta cantades amb les meves amigues d’aquells temps, les primeres cançons romàntiques escoltades en les festes particulars que es feien als anys 50, com per exemple la del “Reloj” de Lucio Gaticca, aquesta fou la primera que em portà el record del meu primer noviet…Érem uns crios, però era una bona persona. També recordo les cançons del concert dels Beatles o el Rock and roll del Elvis Presley, el meu ídol de joventut i encara avui dia, doncs quan l’escolto la ballo, encara que sigui sola!

Recordo amb molt d’amor i enyorança el primer ball amb en Salvador quan ballàvem tots plegats la cançó ONLY YOU dels Platters, era la nostra cançó preferida… Una altre cançó que sempre em ve al cap quan penso en ell és el Vals del Danubi Blau de Johann Strauss, ballat amb en Salvador el dia del nostre casament, també tinc un record d’aquest vals quan el vaig tornar a ballar juntament amb ell el dia que l’Ajuntament de Barcelona em va donar el premi a la primera dona presidenta dels mercats de mans de l’aleshores alcalde senyor Closs, també ballat per les festes majors de l’Eixample el primer any que vaig ser presidenta de l’Associació VV durant l’homenatge de la Festa major de l’Eixample, o sigui que aquest vals com podeu imaginar, ha estat molt important en tres etapes de la meva vida. Amb en Salvador també l’hem arribat fins i tot a ballar en el passadís de la casa nostra com  un ritual que fèiem cada nit després de sopar i ens dèiem lo molt feliços que érem, aliment dels nostres 55 anys als braços l’un del altre. Segueix llegint »

El cant dels ocells

9 febrer 2015
By

Núria Novell. Quan tenia 15 anys, un dia de nadal, em vaig trobar amb una amiga i vam anar a passejar pel barri gòtic, vam passar per la Plaça de la Vila de Madrid i vam sentir unes nadales però de cop va sonar una música que no havia sentit mai, se’m va posar la pell de gallina i li vaig dir a la Marta, saps quina música és i qui la toca??? No, em va respondre. Ens vam mirar les dues i sense dir-nos res vam deixar de caminar i ens vam seure en un banc. Com el que sonava era una gravació vam haver d’ escoltar que si “los peces en el río que si el tamborilero, la virgen i sant José”, etc…fins que va arriber la que ens agradava i vam deixar de parlar per escoltar-la. La meva amiga em va dir: estàs plorant i jo li vaig dir: no, no tinc ganes de plorar, m’agrada aquesta cançó. I de cop, em baixa per la galta una llàgrima i m’adono que estic plorant, sense sentir pena estic plorant, sense fer cap esforç, em cauen llàgrimes.

Vam estar en aquesta plaça quatre hores al final vam marxar cada una a casa seva a dinar però no em vaig oblidar d’aquella música i la vaig estar buscant sense trobar-la. Al cap de pocs anys per fi la vaig localitzar i vaig entendre perquè no  la trobava,  estava prohibida, encara que jo la portava dins meu des del primer segon d’escoltar-la. He de dir que la tinc a casa i em segueix emocionant cada vegada que l’escolto, sento la respiració de qui la toca i em fa emocionar fins el més profund del meu ésser.

Amb el temps vaig saber la història d’aquesta música i sobretot la del músic que la tocava que ho feia pels drets humans i per la pau. És El Cant dels Ocells i el músic és Pau Casals.

La canción de mi vida

9 febrer 2015
By

Puri Pérez.Es curioso, pero a veces cuando lees algún libro hay siempre algún fragmento que lo relacionas con hechos de tu vida. También hay una música o una canción que cuando eres niña y la escuchas por primera vez, te acompañará siempre, mientras vivas, además tú mismo te encargas con el paso de los años de ir recordándolas, como si no quisieras desprenderte de ellas. Ya forman parte de ti.

Cuando era niña, y mis hermanas ya eran adolescentes, eran los años 60 y escuchaban la música moderna de esa época, la francesa, y la italiana. A mí me encantaba y despertaba en mí una sensación extraña y agradable. Desde ese momento creo que me convertí en una romántica, que hoy por hoy perdura.

Pero tampoco puedo negar que por aquella época en la radio también se escuchaba continuamente mucha copla, que las mujeres cuando limpiaban, cocinaban, cuando cosían, siempre canturreaban: “La Zarzamora”, “Suspiros de España”, “el Emigrante”, “Soy minero”, y seguro que muchos de ustedes recuerdan alguna más. Así que cuando algún día las escucho de nuevo, hago un retroceso al pasado y con una simple mirada veo el pequeño aparato de radio (Telefunken) colocado en una repisa y todos reunidos alrededor de la luz del quinqué o del candil.

Estas melodías han formado parte de la historia de este país, un país que poco a poco iba curando las heridas del pasado.

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia