Blog Archives

Comunicadores amb Gràcia. Al llarg de la seva vida, Vivian Maier va fer desenes d’autoretrats. Maier  s’insereix en la realitat que l’envolta a través de la fotografia, fa una recerca de l’altre i, al mateix temps, d’ella mateixa a través de l’autoretrat.  En moltes de les seves composicions incorpora la seva figura reflectida en diversos suports:  vitrines, miralls, retrovisors, finestres.. que donen multitud de representacions de la seva pròpia figura. En alguns casos només apareix representada amb la seva silueta,ombra o reflex. Altres vegades, encara dos miralls i  la seva imatge es multiplica infinitament. Els seus autoretrats, amb la ciutat sempre present, tenen profunditat de camp i perspectives estranyes i inèdites. V. Maier sembla buscar-se i visibilitzar-se ella mateixa, cercar i construir la seva identitat. Com si només pogués existir a través de les seves fotografies.

1.A través d’un treball d’enquadrament capta l’interior d’una botiga i l’exterior, els edificis del carrer i els cotxes que passen, tot alhora. Juga també amb el reflex de la imatge en dos miralls de l’aparador, que mostren petits fragments d’una realitat més àmplia. I, a més, s’hi insereix ella mateixa, sempre a la vista i alhora passant desapercebuda als ulls dels altres.Vol mostrar la profunditat de les coses, que no són planes, sinó complexes, amb fondària

2.Dones en un carrer principal del Nova York dels anys 50, absortes mirant en les vitrines de les botigues, el que els  agradava en aquell moment. Al fons, més vianants i els edificis de la ciutat. A la dreta, la figura de Vivian Maier observant la seva càmera.

3.Un pla mitjà de Vivian Maier, amb la seva càmera davant d’un aparador,reflectida en el vidre, amb la meitat del cos i la cara en ombra. La fotògrafa es mira ella mateixa  i la seva vida, plena d’ombres i claror.

4.La imatge de Vivian Maier, reflectida en un mirall, queda incrutada dins d’un context urbà. Se superposen dos plans i dos espais de representació: l’espai de la ciutat i l’espai del mirall on es reconstrueix la seva figura. Així, es relacionen la realitat externa i la vivència íntima i personal.

Comunicadores amb Gracia. Cindy Sherman, fotografa i cineasta estodounidenca (Glen Ridge , 1954)  és una figura referent de la fotografia  postmoderna i conceptual. Durant 40 anys ha estat fotografiant-se ella mateixa simulant tot tipus de personatge: actrius de pel·lícules, dones del renaixement, protagonistes de quadres, locutores de televisió.. Les seves fotografies són escenificacions narratives en què  tot està treballat per aconseguir  que en cada imatge Sherman aparegui transfigurada en una persona diferent. Així,  juga amb la seva pròpia identitat, la fragmenta i es projecta en una múltiplicitat  de personalitats.

En una de les seves primeres i més reconegudes sèries (1977-1980) en blanc i negre,   Untitled Film Still (Fotogrames sense títol), l’artista intenta reflectir els estereotips femenins  del cinema clàssic hollywoodense i dels films  europeus dels anys 50 i 60, particularment els de la Nova Ona Francesa i el neo-realisme italià. En  les fotografies, la mateixa Cindy  apareix en les situacions i rols que el cinema i els mitjans de comunicació asignen a les dones:  la mestressa de casa, la dona fatal, la bibliotecària, la prostituta, la dona en perill, la ingènua; Sherman interpretant  tots aquests personatges, genera una incisiva crítica cultural i suggereix que la identitat femenina es construeix a partir dels relats  mediatics i culturals  i des d’una mirada masculina que la situa com a objecte. Cada fotografia forma part d’una seqüencia narrativa i és susceptible de ser interpretada.

FOTOGRAMA 2

Ella acaba de sortir de la dutxa. Mig cobrint-se amb una tovallola, es mira al mirall,es troba jove i bonica, s’agrada. Però el seu pensament va més enllà : seré sempre així?, es pregunta. No n’està gaire convençuda.

FOTOGRAMA 12

Aquesta fotografia mostra el dolor i la por d’una dona abandonada i humiliada, en prendre la dura decisió de marxar de casa.  L’angoixa i la incertesa en pensar que passarà amb la seva vida quan tanqui la maleta.

FOTOGRAMA 15

En la solitud de l’habitació , la dona mira per la finestra. Fa una ullada sense ser vista, observant el món. Viu el que veu sense participar i, al mateix temps es mostra, no s’amaga perquè la vegin tal com és, sense sentir-se ferida ni afalagada. Sembla que surti d’ella,que es miri a ella mateixa i als altres,dins dels seus pensaments, com buscant una sortida.

FOTOGRAMA 48

Sola, en un revolt de la carretera,amb una petita maleta on porta tot el que necessita. Decidida a deixar endarrera  el passat,  a trencar amb la seva vida anterior .Espera, sense saber ben bé el que vol ni on vol anar, disposada a marxar amb aquell que arribi i la porti, cap a un nou indret, cap a una nova vida,cap a un futur millor i esperançador.

Comunicadores amb Gràcia.  D’origen jueu-alemany, Grete Stern va estudiar a la Bauhaus, va obrir estudi de fotografia i disseny i es va interessar pel surrealisme. El 1935, va emigrar a l’Argentina  escapant del nazisme i es va quedar en aquest país fins a la seva mort.

Va ser una de les primeres fotògrafes llatinoamericanes a abordar la problemàtica d’opressió femenina a través de l’art fotogràfic, especialment en els 140 fotomuntatges basats en els somnis de les lectores de la revista “Idil·li”, una publicació femenina popular de moda, cuina i fotonovel·les dirigida a les noies joves i a les mestresses de casa dels anys 50.

Els missatges de Grete Stern a través del seus fotomuntatges són enginyosos i revolucionaris. Amb la representació dels  somnis de les lectores denuncia l’opressió  i la submissió que pateixen les dones, els seus conflictes, les seves frustracions i la seva resignació. Alhora, reflecteix, la lluita de moltes d’elles per canviar i transformar la seva pròpia vida i l’entorn cultural opressiu i injust en què viuen.

Somni 15. SOMNI DE CANSAMENT

Aquesta fotografia representa tot el pes que han de suportar les dones, les feines de casa, els fills, el treball fora de casa, la cura dels malalts, la soledat., les crítiques, el control del homes. Tot cau com una pedra sobre les espatlles de les dones sense cap ajuda per portar aquesta càrrega. Ens fan creure que tot això i més és obligació de les dones i no podem  desfer-nos. Moltes vegades tot es fa una  muntanya.

SOMNI D’EVASIÓ

Aquesta altra fotografia denota una gran sensibilitat pel rol de les dones a la llar.  Ens toca a nosaltres fer-la i no ens podem escapar, som educades des de petites per escombrar,fregar, cuinar i ens exigeixen que la fem i la fem bé. En aquesta imatge,el cubell i la taula de rentar ho representen. La cara d’angoixa de la dona i el seu  desig de fugir    reflecteix mol bé el que moltes vegades sentim, la feina de la llar és molt rutinària i no es nota que es fa, s’ha de repetir.

Somni 89. SOMNI DE DEPENDÈNCIA.

Stern representa, en aquesta imatge, un somni de dependència, d’una dona que viu depenent dels homes, del marit, del pare o del nòvio. La petita figura femenina dins una gran boca d’home ens evoca la imatge d’  un home poderós, que mana i crida i d’una dona que calla i fa allò que li diuen, obedient. Ella, atrapada, vol comunicar-se i sortir al món però només ho aconsegueix en els seus somnis.

SOMNI DE REALITZACIÓ

En aquest cas, l’ artista ens mostra una dona que  somnia i busca la seva llibertat, que vol deixar endarrera el seu passat  i sortir al món. Darrera de la porta, veu la possibilitat de realitzar els seus somnis i inquietuds però també sap que el camí serà llarg i díficil, ple d’obstacles.

ESCACS

La Reina negra fa escac al rei blanc però alhora,  simultàniament,  és acorralada pels cavalls. Segurament, la imatge reflecteix la situació  de les dones durant els anys cinquanta. D’una banda, la seva feminitat els dóna poder sobre els homes, però, paral·lelament, les lleis i el marc legal les té anul·lades i subjugades als varons.

Somni 39. OBSTACLES

L’entorn és meravellós, el mar i la sorra amb la seva bellesa. Però aquest paisatge idíl.lic inclou, en alguns indrets, punxes feridores. I ves! Ella s’ha clavat una al peu. No va vigilar prou, no va estar amatent. N’havia sentit a parlar però no creia que li passés a ella. Però el paisatge és tan engrescador que no mirava el terra. Maleïda punxa, veritablement se sentia ferida i enfadada amb ella mateixa.

Somni 20. PERSPECTIVA

Es veu un espai solitari, amb una dona sola que està dalt de l’escala fent equilibris. Li  ha costat molt arribar fins a dalt de l’escala tot passant per les diferents etapes de la vida. Ara està en un equilibri inestable mirant el que li queda per davant i la difícil i angoixosa baixada fins al final de la vida i està plena de por. Tant a la pujada com a la baixa sempre està sola.

Somni 18. SOMNI CÒSMIC

La figura femenina volant entre núvols i esferes celestes simbolitza el desig de llibertat o alliberament, el desig de tenir una vida pròpia i d’aconseguir el benestar. És el somni d’ una dona que vol escapar  als seus condicionaments socials i culturals i se sent capaç d’assolir les seves propies fites, més enllà dels models patriarcals. El cos flotant pel cel, sense trepitjar terra, indica imaginació, espiritualitat i capacitat creativa.