Barris de Gràcia

Sílvia Manzanera

22 abril 2024
By

foto silvia manzaneraConxa Garcia.   Sílvia Manzanera, periodista de 48 anys i mare de dos fills ha estat redactora en cap d’aquest setmanari durant deu anys.  Ara inicia una etapa com a cap de comunicació d’una empresa  amb seu a Gràcia, cosa que la satisfà per no haver de deixar del tot el barri.

La Sílvia ha estat lligada al projecte de L’Independent, en el qual creu i ha donat suport durant catorze anys. Ha viscut temps molt bons, d’ampliació de l’abast del projecte i temps no tan bons, fins arribar a haver de treballar només mitja jornada  i cercar una altra feina per cobrir-la tota. No deixa de ser que han estat, aquests darrers anys, uns anys de treballar amb convicció , però amb un sentiment de precarietat.

A  la Sílvia, li sap greu deixar L’independent perquè ella, com les dones que mantenim aquesta columna, creu en el projecte, en la premsa de barri i la informació de proximitat, però després de viure uns anys treballant en precari, lògicament, necessita respirar una mica.

La Sílvia escriu molt bé i amb una sensibilitat especial. Hauria d’haver cua de Mitjans barallant-se per tenir una redactora del seu nivell, però ja saben que aquest és un món on la majoria de persones eficients, rigoroses i de reconeguda vàlua passen desapercebudes davant de les competitives que no creuen en res i menys si no és amb un bon sou.

Perdem una persona valuosa per al nostre projecte, però no una amiga amb qui sempre podem comptar.

Sílvia et desitgem tota la sort del món, la que és la que et mereixes, indiscutiblement.

VINT ANYS D’ONES DE DONES A RÀDIO GRÀCIA

20 març 2024
By

 

onesdones-gran-fonsrosaConxa Garcia.    Ja fa vint anys que s’emet a Ràdio Gràcia el programa Ones de Dones (2002-3/2022-3). Un programa de ràdio, per a  dones i fet per dones. Un dels poquíssims d’aquestes característiques que s’han fet a la nostra ciutat.

 

Ones de Dones va rebre un Premi de Comunicació, a nivell de ciutat,  atorgat per Benestar Social de la Generalitat  (2007)  i el Premi Vila de Gràcia (2008).

 

El 2002 començava una nova etapa a Ràdio Gràcia, sota la direcció de Carles Salat, que l’obria als barris  i les entitats del Districte. La tècnica del Consell de Dones, Montserrat Potrony, es va posar en contacte amb la Vocalia de la Dona de l’AVV. Vila de Gràcia, que s’embarcà en aquesta nova aventura.

 

Les companyes de la Vocalia delegaren en la Marta Saleta, que es periodista i autora de documentals, i en mi, que tenia experiència en la premsa escrita de barris, la tasca de posar en marxa el programa. Al principi adoptar les rutines de producció i emissió del programa ens va costar un esforç considerable, però hi vam ser constants i hi vam posar ganes: es tractava de fer un programa per a dones realitzat per dones!

 

Llavors hi havia una Cap de Redacció a Ràdio Gràcia, la Maria Blanco, que ens va donar un cop de mà. Cal agrair el bon acolliment de totes les companyes i companys de la ràdio, i els tècnics de so,  amb qui compartírem  la il·lusió de posar en marxa  i mantenir una ràdio de proximitat.

 

La Marta  Saleta va ser qui  va proposar-ne el nom i vam elaborar el projecte col·lectivament i ens vam llançar de cap a la piscina!  I vam aconseguir tirar-lo endavant. Quan la Marta ho deixa, en trobar una feina que li pren totes les hores, van col·laborar en  la realització del programa, en diferents moments, la Carme Milián, la Consol Lacida i la Teresa Xufré.

 

Es va produir una mena de simbiosi entre nosaltres i Ràdio Gràcia on es va donar molta més rellevància als temes relacionats amb l’àmbit de la dona, tot participant en tertúlies i programes especials de diferent ordre i fent alguns programes específics sobre temes com Dones que treballen per Dones, Educació i Gènere, Prostitució… També Ones de Dones va passar d’ocupar mitja hora en la graella de la programació dels dimarts a ocupar-ne una hora.

 

Era un somni fet realitat, la Vocalia de Dones, des de la seva creació l’any 1975, havia utilitzat els mitjans de comunicació graciencs per dirigir-se a les veïnes de Gràcia i per sensibilitzar la ciutadania del Districte vers la necessitat d’aconseguir la real igualtat de drets entre dones i homes, lluitar i prevenir la violència masclista i recuperar la memòria històrica de les dones anònimes del barri.

 

Després van venir  més projectes comunicatius: les col·laboracions a l’Independent, la tortuga, i d’altres d’esporàdiques a revistes de diferents entitats del Districte i la posta en marxa del Canal Dones a Graciamon TV.  També l’organització dels primers Tallers de Dones Comunicadores (2008), un projecte  elaborat per la Sara Reñé, en què s’hi van embarcar un grapat de dones del Districte de Gràcia, que van acabar posant en marxa el blog de Comunicadores amb Gràcia i el de Dones del Coll (Premi Vila de Gràcia 2019).

 

El títol de la nostra Comunicació, al Simposium sobre Periodisme i ciutadania plural: problemes, rutines i reptes, organitzat pel Feminari Dones i Cultura de Masses amb la col·laboració del Departament de Periodisme i de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, era ONES DE DONES (Ràdio Gràcia): una resposta de la societat civil davant del discurs androcèntric dels mitjans convencionals. “La societat civil busca solucions als seus problemes quan el poder no sap o no vol solucionar-los o en bloqueja les possibles sortides. Davant de la incapacitat de molts mitjans de comunicació de masses per defensar els drets de la dona, a Ràdio Gràcia hem creat una, diguem-li, trinxera radiofònica: el programa setmanal Ones de Dones”.

 

Vam obrir els micròfons a tots els grups de dones del Districte per explicar què feien, quins eren els seus objectius i intercanviar experiències i treballar en xarxa i va funcionar i el programa ajudà a aglutinar totes les dones que treballaven per aconseguir els drets  i una millor vida per a les dones de Gràcia.

 

Així els grups de dones graciencs es publicitaven a través d’una agenda setmanal ,totes les activitats que s’hi realitzaven; passen pel programa a presentar les seves iniciatives, les seves inquietuds, les seves campanyes o publicacions, etc.

 

Oferíem  una Agenda d’actes del barri i de la resta de Barcelona al voltant de l’àmbit de la dona, una selecció de notícies de l’actualitat setmanal comentades, i una entrevista que visibilitzava la tasca de les dones i els grups de dones, del barri de Gràcia, de la ciutat o del país.

 

Oferíem programes d’informació legal amb la participació de Dones Juristes; d’informació sanitària amb la participació d’especialistes de l’ICS (PASSIR de Gràcia);  d’història de les dones amb historiadores de Circare ( Elena Ràfols, Maria Verdú i Maria García) i la Josefina Altes ,presidenta en aquell moment de l’Orfeó Gracienc, feien un programa mensual. També vam fer-ne un sobre dones migrades amb la Leticia Meyer.

 

Així doncs, davant de l’androcentrisme instal·lat en els mitjans de comunicació tradicionals pensem que és important que hi hagi  més mitjans de comunicació de proximitat i que donin veu a la societat civil i a allò que necessita i demana. També perquè es pugui fer sentir la seva veu davant d’uns òrgans de democràcia representativa que també  s’allunyen de la ciutadania un cop han passat les eleccions.

 

En el cas de les dones es pregunten què volen aquests grups petits de dones cridaneres i contestatàries que només fan que moure’s i treballar incansablement en les seves entitats i associacions per assolir uns estàndards de vida més justos per a les seves veïnes, perquè puguin caminar lliurement i amb tranquil·litat pels carrers dels seus barri, sense por de ser víctimes del terrorisme masclista i que la seva feina fora i dins de la llar sigui reconeguda i valorada com cal.

 

A més vam participar, des del seu inici, en el Fòrum contra les Violències de Gènere, organitzat per la Plataforma Unitària contra les violències de Gènere, tot fent-hi un Taller de Ràdio amb visió de gènere, adreçat als adolescents participants, durant deu anys. Aquest Fòrum també està celebrant el seu vintè aniversari.

 

També vam participar en el Grup de Treball sobre Mitjans de Comunicació i Moviments Socials, de la II Trobada Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores que més tard posaria en marxa l’Agència de notícies amb visió de Gènere, La Independent.

 

Aquests darrers set anys la Josefina Altés, creadora del programa Gracienques (Prtemi Vila de Gràcia 2019) i co-undadora del  col·lectiu Minerva de Dones Creadores de Gràcia,  ha mantingut un programa d’Ones de Dones mensual. Ens resistíem a perdre una capçalera que és part de la història de les dones gracienques.

 

Nosaltres vam iniciar un camí, però queda molt per fer.  Les noies joves hauran d’agafar la torxa i continuar endavant, lògicament, a la seva manera.

 

AMORA LLIBRES

27 febrer 2024
By

Amora LlibresConxa Garcia.   A través de  l’Abigail Armnengol (BTV) ens hem assabentat que acaba d’obrir, a la Vila de Gràcia, una nova llibreria: Amora Llibres, al carrer Ramón y Cajal, 142 (a tocar de la Plaça Joanic).

Es tracta d’una llibreria especialitzada en autores. Un projecte  que han liderat dues dones d’origen brasiler i que es van establir  a la nostra ciutat fa disset anys, la Vanessa Almeida (periodista) i l’Anita Cortizas. . El seu objectiu és “incentivar la lectura d’escriptores”. Les dones sempre “ho han tingut més difícil a l’hora de publicar llibres”. Evidentment, la llibreria està oberta al públic en general, “necessitem més homes que llegeixin dones”.

L’espai de què disposen és petit. Només són uns quaranta-quatre metres quadrats  que dediquen bàsicament a la narrativa, però sense oblidar  la poesia i l’assaig, que hi tenen el seu racó. És un projecte clarament feminista i s’hi podran trobar textos cabdals per al moviment com ara els de l’Angela Davis o la Chinamanda Ngozi Adichie.

La Vanessa i l’Anita comencen modestament, són prudents, però, vinga!  Hem d’oferir una gran acollida  a aquesta dones que ens engresquen a llegir d’altres dones i a aquesta nova petita-gran llibreria!

LA CONSELLERA DE LES PLAQUES

1 febrer 2024
By

Placa Emèrita ArbonèsConxa Garcia.   Soc del parer que quan una persona fa una bona feina se li ha de reconèixer. Aquest és el cas de l’anterior Consellera de Feminismes i Memòria del Districte de Gràcia,  per Barcelona en Comú, l’Àngels Tomàs i Gonzalo.

La coneixia de trobades i actes de reivindicació feminista i en tractar-la més de prop em vaig trobar amb una persona respectuosa, que escolta, que tenia veritable interès en fer bé el seu treball, després de situar-se i aprendre els  secrets del funcionament de l’administració.  Ha estat una Consellera que sempre ha escoltat les veïnes dels diferents barris de Gràcia, ha mirat de ser una cosidora dels diferents territoris que composen el Districte.  Hi ha posat carinyo en tots els temes que ha dut endavant.

Així es va continuar la tasca endegada des de fa anys pel Consell de Dones de Gràcia d’anar pal·liant  el greuge del nomenclàtor vers les dones gracienques, que el mandat anterior havia abandonat, igual que s’havia menystingut el Consell que va passar a ser una ombra del que havia estat.

 

. El Consell, en el seu dia,  havia aconseguit tenir una representant en la Comissió de Nomenclàtor i l’Àngels Tomàs, amb el seu bon fer, es va guanyar els altres components i ha aconseguit avançar en el camí  de recuperar la memòria de les dones de Gràcia.

Va començar  el seu primer mandat amb temes pendents com el dels Jardins Maria Mullerat i el Passatge  Isabel Vicente. També es va fer l’edició del llibre Dones de Pes, 18 vides de Gràcia 1835-2015, realitzat per veïnes del Districte. Aquest llibre està esgotat, ha donat molt joc i s’ha demanat una reedició i, finalment es penjarà a internet en obert, perquè tingui nova vida en un nou format. A més s’estan preparant-ne passejades guiades entre les autores i el grup Minerva.

 

En el seu segon mandat va  posar la directa (ja dominava l’intringulis de la burocràcia i va cercar les poques escletxes urbanístiques que permet un Districte com Gràcia, per obrir nous espais. Com que hi havia poques oportunitats amb què honorar les dones, va veure que el fet de posar una placa amb aquesta finalitat era molt més senzill, té menys complicacions tècniques, d’aquí que en una entrevista a Ràdio Gràcia se li posés simpàticament el sobrenom de “consellera de les plaques”. Així van arribar les plaques de Pepita Pardell, Emèrita Arbonès, Francisca Rius, Dolors Aleu i Maria Arquimbau. Li quedà pendent la placa a la pianista Ma Teresa Balcells.

 

Quant als espais de nova creació trobem  el  Mirador Consol Casals i el Passatge Josefina Torrens Illa,  el carrer Ana Maria Matutes, els Jardins Margaret Michaelis i la placeta Montserrat Riera, tots  a proposta d’entitats de dones del Districte.  Segueix llegint »

CONSELL DE DONES I PROJECTE MINERVA

22 gener 2024
By


jUNTES SUMEM MÉS PEGATINAConxa Garcia.   
Una de les Comissions que van néixer arrel de la I Trobada de Dones de Gràcia va ser la de Cultura, naturalment vinculada sempre al Consell de Dones. D’aquesta en va derivar el projecte Minerva, Dones creadores de Gràcia, que des de llavors es va anar engrandint acollint un bon nombre de creadores gracienques de tots els àmbits de la cultura: escriptores, pintores, escultores, músiques, cantants, actrius, artesanes…

Durant aquests darrers dotze anys se les va recolzar amb una aportació econòmica per posar en marxa una web que les agrupés i amb el suport tècnic d’una cooperativa per gestions principalment de comunicació i difusió.  Se les ha convidat a participar a Universitats i entitats de Barcelona i d’altres ciutats del nostre país; a Gràcia han fet exposicions col·lectives i participat en actes a entitats, centres cívics, a la Festa Major, 8M, 25N i se’ls ha atorgat el Premi Vila de Gràcia. 

Ara, des de l’Ajuntament s’ha cancel·lat el contracte que havia guanyat en concurs públic la cooperativa Lagroc que els donava suport i se’ls ha exigit que es constituïssin en Entitat i demanessin una subvenció.

Han estudiat cercar el paraigües d’una entitat gran, per no crear una entitat nova,  però no totes les creadores ho veuen amb bons ulls i a més haurien de pagar una quota i això foragita un bon nombre de Minerves, que no s’ho poden permetre. Tothom sap la precarietat de la feina de creadores i artistes

Em consta que en aquest moment el col·lectiu Minerva ha arribat a una entesa amb l’associació cultural l’Independent de Gràcia, per donar continuïtat al Projecte, afegint-se com a sòcies a l’entitat i rebent el seu suport tècnic. Pel proper any hauran de tramitar la subvenció i caldrà veure quin serà el suport de l’Ajuntament.

. El Consell de Feminismes (antic Consell de Dones) se suposa que ha de tenir una partida pressupostària per fer actes reivindicatius (8M, 25N), xerrades informatives i per donar recolzament a les seves Comissions, com és aquest cas. El pressupost pot ser més gran o menys segons es cregui convenient per part del Consell, però ha de ser dins del Consell.

 

CINTA LLASAT

15 gener 2024
By

Cinta Llasat amb Guillem EspriuConxa Garcia.   El desembre ens va deixar La Cinta. Vaig tenir la sort de parlar-hi dues setmanes abans i, emocionades, vam recordar els temps quan era Consellera de les Dones de Gràcia. Maria Cinta Llassat Buera, (Tortosa, 1943-2023), feminista, cinèfila, amant de la música, la literatura i la història. Tenia un parell de novel·les escrites sobre les dones tortosines al s.XII i al  s. XVI, sense publicar.

La Cinta comença a estudiar als 17 anys per decisió pròpia. Fa Ciències polítiques i econòmiques i Periodisme. També  estudia àrab (llengua i cultura). A Barcelona viu en un pis a Nou Barris. Treballa a diferents editorials i, en l’àmbit de l’economia a la Banca. S’havia especialitzat en Política Administrativa i entra al món polític al PSC, agrupació de Gràcia. Va ser durant dues legislatures (2003-2011) Consellera en els àmbits que més s’estimava: dones i gent gran.

Els grups de dones gracienques trobaren en ella una col·laboradora entusiasta, una Consellera que escoltava les seves necessitats i que recolzava les seves propostes, com la  Diagnosi de les dones de Gràcia, la I Trobada de Dones de Gràcia (2011). També va promoure que s’edités el llibre “Dones de Gràcia” .

Va fer Tallers de Memòria per a la gent gran a Gràcia i a Tortosa, on presidí la Societat Cultural i Ecologista Sant Josep, entitat que té les seves arrels al s. XIX.

Va viure els darrers anys entre Barcelona i Tortosa, per tenir cura dels pares i, finalment, torna a Tortosa. La Cinta ha passat pàgina, però totes aquelles que la vam conèixer la recordarem sempre.

(A la fotografia la Cinta Llasat , amb qui fou Regidor de Gràcia del 2007-11, Guillem Espriu).

 

EL RERAFONS DE LES SUBVENCIONS

11 gener 2024
By

Façana districte GràciaConxa Garcia.   Es dona per descomptat  que es donen subvencions per ajudar les entitats i recolzar la seva feina, però ens trobem que demanar una subvenció és un problema i gros!

El nostre grup de Comunicadores vam demanar subvenció, ja fa uns quants anys. Ho vam fer un parell d’anys i, finalment ho vam deixar córrer perquè era dedicar-nos un parell de persones uns quants dies. Després te la donaven al juny o juliol  i al desembre ja havies de fer la justificació, perquè, en teoria, era anual. De anual no en tenia res, ja que nomes havien passat sis mesos, a tot estirar i amb l’estiu pel mig. Nosaltres com tantes altres petites entitats o grups, vam deixar de demanar-la i ajustar-nos el cinturó.

Només entitats grans, que poden comptar amb un petit departament d’administració es poden permetre demanar una subvenció dins dels paràmetres actuals. Fins i tot l’ajuntament ha d’organitzar trobades informatives de com poder fer el paperam necessari.

Potser caldria revisar aquest sistema per facilitar-hi l’accés de totes les entitats i grups, tot reduint la burocràcia i adaptant-ho tot al temps estipulat: un any. A més la seva concessió hauria de ser més transparent, acompanyant-la d’una breu justificació del perquè es concedeix o no i de la quantitat que s’atorga per evitar greuges comparatius.

CITA PRÈVIA

11 octubre 2023
By

Cita previa criticaConxa Garcia.   Davant de dues cabines d’atenció al públic de TMB, a la parada del metro de Plaça Lesseps, una parella de persones grans, una d’elles amb un bastó blanc que l’identifica com  discapacitada visual, demanen la targeta T-Mobilitat. A la parada de Penitents els havien informat que la hi podien aconseguir. Dins la cabina hi ha tres persones i no estan atenent ningú i tampoc hi ha cap persona esperant. Quan pregunten si els poden facilitar la targeta, ràpidament els assenyalen un panell informatiu que els diuen explica que han de demanar una cita prèvia.

Hi ha un telèfon i un QR. Per sort una de les persones veu bé i sap copiar la informació amb el mòbil, però hi ha moltes persones grans que no ho saben fer. Se suposa que sí podrien trucar per telèfon. Parlen amb les persones de dins la cabina i els diuen que podrien atendre-les en un moment ara que no tenen feina, però ràpidament els responen que no treballen així, que hi ha unes normes. Quina poca flexibilitat! Quina poca sensibilitat! Mentre han estat parlant del tema ja els podien haver facilitat la targeta!

Passa el mateix per accedir als serveis socials o demanar hora al metge a la Seguretat Social, on costa que t’agafin el telèfon i que et vulguin escoltar. Definitivament, la pandèmia i la conseqüent cita prèvia, que arribà per quedar-se, deu afavorir algú, però no a les persones vulnerables.

ROSA MARIA ARRAZOLA

15 setembre 2023
By

Rosa Maria ArrazolaC  onxa Garcia.     Rosa Maria Arrazola i Díaz (Barcelona, 1969), poeta i artista plàstica i membre de Minerva, dones creadores de Gràcia, ha estat guardonada, a Sóller (Mallorca),  amb un premi important. Es tracta del premi  de poesia Guillem Colom i Ferrà, per la seva obra Normal .

La seva poesia directa i reivindicativa tracta sovint temàtiques socials i feministes. El seu poema La Barca va ser llegit al Parlament de Catalunya en l’acte d’homenatge a les víctimes de violència masclista el 2016.

Com ens explica l’autora, el llibre premiat parla sense embuts de dissidències de gènere i sexuals. Una obra que vol normalitzar que tots els cossos, siguin com siguin, han de poder ser lliures. Poemes que parlen de trànsit, de transgènere, de transsexualitat, de travestits, d’homosexuals, d’heterosexuals…en definitiva, de persones que volen ser lliures i estimar sense ser jutjats per com siguin els seus cossos.

Arrazola  comentava que “en el temps que corren, en què s’ataca la llengua i que sembla que tot allò que fa olor de ranci està tornant a la nostra realitat, em fa feliç que hi hagi un jurat literari que vagi en direcció contrària”. Uns versos que busquen un món més just i de progrés i dels quals podrem gaudir l’any vinent, quan sortirà publicat el seu llibre.

 

 

 

 

 

 

 

AMICS DE LA GENT GRAN

18 juliol 2023
By

Amics de la gent granConxa Garcia.   Tinc una amiga al Camp d’en Grassot, que viu  just al costat de la seu de la Fundació d’Amics de la Gent Gran (carrer d’en Grassot, 3, 1a pl.), que respon al paradigma d’usuària d’aquesta Entitat: el 85% són dones, la mitjana d’edat 84 anys; el 64%  són vídues i viuen soles.  Ara té una nova amiga, una voluntària que li fa companyia un cop a la setmana, un parell d’hores. Està encantada!

Amics de la Gent Gran, té a gala a la seva pàgina web que  té 2743 persones grans acompanyades,  2781 persones voluntàries mobilitzades i 4.088 hores de bona companyia.  Lluiten contra els estereotips sobre la vellesa, com que la vellesa és sinònim de lletjor, malaltia,  molèstia i queixa,  dependència, tossuderia. Hi ha comportaments i actituds que tenen un gran impacte en la qualitat de vida de les persones grans. L’edatisme és la tercera causa de discriminació en el món, segons l’OMS.

Cal fer-nos càrrec de la situació i començar a construir una societat on les persones grans i l’envelliment obtinguin el respecte que es mereixen . Les persones necessiten  relacions personals de qualitat i són les que promou aquesta Entitat amb el seu voluntariat, per ajudar a persones grans.

Les nostres institucions han de prioritzar l suport a aquestes entitats  de l’anomenat Tercer Sector que atenen persones vulnerables i discriminades.

 

 

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia