Conxa Garcia. El proper dissabte 17 d’octubre, a les sis de la tarda, es farà un homenatge a la Conxa Pérez Collado, organitzat per Dones Llibertàries, a la seu de la CGT, a la Via Laietana 18. Dolors Marín, historiadora i coautora de les memòries de Conxa Pérez, presentarà el llibre. També es podrà veure el curtmetratge Conxa Pérez i una exposició sobre aquesta dona que va lluitar tota la vida per les seves idees.
La recordaran, entre d’altres persones, la Llum ventura, amiga i fundadora de l’Associació Les Dones del 36; la Roser Pineda de Dones Llibertàries; i l’Antonina Rodrigo, escriptora i historiadora.
Conxa Pérez Collado va néixer el 1915, al barri de Les Corts, en el si d’una família d’idees i militància anarquistes. Ella ingressa el 1931 a la CNT i a l’Ateneu Llibertari Faros.
El 1936 participa en una acció per sufocar l’aixecament militar al seu barri i, al cap de pocs dies, s’uneix a la columna Ortiz i marxa cap al front d’Aragó. Participà en els atacs a Belchite i Almudevar. Després de sis mesos tornà a Barcelona i s’integrà en una fàbrica de material de guerra, on fou nomenada membre del consell d’empresa. Hi treballa fins a l’entrada de l’exèrcit feixista.
Passa a França, on s’està a Lievin (zona de Calais) fins que entren el alemanys i la traslladen al camp d’Argelès-sur-mer. La va reclamar una amiga i va poder marxar cap a Marsella. Després entra als castells de Montgran i Reynarde, regentats pel Consolat mexicà, on va treballar a la infermeria. Un any després va tornar a Espanya amb un fill de tres mesos.
Quan acabà la dictadura va fer algunes tasques a la CNT i a associacions de districte, on participa en la creació del Centre Cívic Josep Trueta, on romandrà prop d’un any a la Junta.
Va ser sòcia de l’Ateneu Enciclopèdic i fundadora, amb d’altres companyes, de l’Associació Les Dones del 36 (1997-2006). Va morir l’abril del 2014. Gairebé cent anys d’una vida dedicada a la lluita per la llibertat.
Mirant la seva fotografia al llibre on s’explicava la història dels fets i les persones que conformaven l’Associació Les Dones del 36, veig una dona gran, molt arregladeta, tenia llavors 91 anys, i una gran força i decisió en el gest i la mirada. Ella deia, “la meva lluita sempre s’ha centrat en la defensa dels ideals anarquistes”.