Opinió

Entre passat i present

3 agost 2017
By

Sara Reñé.

Foto tema marí Verdi Sara Reñé.  És difícil imaginar-se com eren les festes fa dos segles.La Festa Major ha anat canviant  i transformant-se al llarg del temps, en paral·lel als canvis urbanístics, polítics i socials. La Festa ha passat de ser una festa camperola i veïnal a una festa urbana, moderna i massiva en perill de ser fagocitada per la lògica mercantil i neoliberal que pretén convertir-la en producte de consum. 

Però malgrat tot, la festa continua sent un esdeveniment comunitari i participatiu  que es mou entre la tradició i la modernitat, entre allò local i allò global. Entre la institucionalització i la crítica més àcida i llibertària. Aquesta tensió queda també reflectida en els  temes dels guarniments. Les temàtiques dels guarnits es van repetint al llarg del temps: l’espai, el mar, els països llunyans o inventats, la natura, els jocs i les joguines,.. Però,  alhora, apareixen nous temes i els temes de sempre són tractats de forma diferent, amb noves estètiques. Les representacions cinematogràfiques, per exemple, ja no ens recorden la comèdia musical de Fred Astaire i Gingers Rogers sinó que repliquen pel·lícules fantàstiques i de ciència ficció com el Senyor dels anells, Avatar, Star Wars,.   o telesèries d’impacte global com Joc de trons. En la festa, cada any, s’actualitzen les identitats i  els imaginaris. La festa ara és una multiplicitat de festes, una multiplicitat d’espais i de formes de fer-la i viure-la que oscil·len entre passat i present, entre present i futur.

PARADISOS FISCALS

31 juliol 2017
By

Cartell contra paradisos fiscalsConxa Garcia. Em faig ressò d’una campanya d’Oxfam-Intermón i d’altres organitzacions i persones, que denunciava que els paradisos fiscals vulneren els nostres drets i soscaven la democràcia i que  hem de treballar perquè desapareguin.

La majoria de les persones col·laborem amb els nostres impostos al benestar col·lectiu. Som els que honestament volem posar els nostres estalvis o petits capitals a treballar per a la societat, que no volem especular amb ells utilitzant paradisos fiscals. Som gent que molts cops se’ns nega el dret al treball, a unes pensions dignes, a l’habitatge, als serveis o als subministraments bàsics.

En un estat que respecti els drets humans, tothom tindria assegurades les seves necessitats bàsiques si, en lloc d’evadir els diners a paradisos fiscals, les empreses paguessin els seus impostos a les societats en què operen.

Les petites i mitjanes empreses, que són les que creen treball, tenen dificultats per mantenir plantilles i pagar impostos, mentre que les grans corporacions segueixen acumulant beneficis; que desvien cap als paradisos fiscals.Demanem transparència i comptes clars. Volem una societat sana, cohesionada i segura.  Cal exigir als nostres representants que emprenguin accions en el camí de la seva necessària abolició.

SINDICAT DE LLOGATERS  

23 juliol 2017
By

 

Cartell sindicat llogatersConxa Garcia.  El primer Sindicat de Llogaters s’ha posat en marxa per defensar uns lloguers justos, estables i assequibles i lluitar contra l’abús immobiliari. A Barcelona hi ha més de dues-centes mil famílies que viuen de lloguer.

Reclamen una regulació dels lloguers per evitar el desenfrenament que estan experimentant, amb una pujada l’any passat del 9% i que es situa en 801 euros al mes, segons dades de la Generalitat. A Barcelona hi ha nou desnonaments diaris, dels quals el 83% són per impagament.

S’hauria de derogar la Llei d’Arrendaments Urbans, que va reduir la durada mínima dels contractes de 5 a 3 anys, perquè així no es pot aconseguir una estabilitat. Sembla que la Generalitat i l’Ajuntament ja tenen enllestit un índex de referència, tot i que només serà un indicador. Els propietaris que el respectin podran rebre ajuts per a rehabilitació i bonificacions sobre l’IBI.

El Sindicat considera imprescindible prioritzar l’ús residencial dels habitatges per sobre d’altres, com pot ser el turístic. L’actual model de lloguer està destruint el teixit local. La pujada dels lloguers està expulsant el veïnat dels barris. L’habitatge és un dret. Aquesta és una institució pionera a l’estat que ja funciona des de fa temps en altres països europeus

NO A LES RETALLADES A CORREUS

18 juliol 2017
By

Correus en lluitaConxa Garcia.   Llegia al Triangle que els Sindicats van denunciar el mes de maig les retallades del govern central al servei de Correus. La retallada és d’un terç del seu finançament públic. Això empitjoraria el servei postal públic en qualitat, regularitat i extensió. No es rebrà el correu cada dia i s’haurà d’anar a cercar la correspondència a saber on, ja que es tancaran un munt d’oficines.

Es retallaran la plantilla, uns dos mil treballadors a Catalunya, i els drets. Això tindrà un gran impacte a les àrees rurals. S’ha de tenir en compte que Correus és una empresa que contribueix a la vertebració territorial, social i econòmica, ja que arriba a 948 municipis catalans. De fet aquesta retallada vol donar ales a les privatitzacions (ja es va fer amb la paqueteria) tot liquidant un servei que una part de la ciutadania considera com un dret.

La part menys rendible, però més necessària, és el repartiment als territoris rurals. S’ha de tenir un servei postal públic universal, més enllà de classe social, edat, lloc de residència o nivell de coneixements…, assequible, eficaç, democràtic. No en funció de la seva rendibilitat econòmica sinó del seu valor social. La bretxa digital, la deficient cobertura i l’aïllament a les zones rurals fa necessari aquest del servei.

AMAIA PÉREZ OROZCO

13 juliol 2017
By

amaia_perez_0Conxa Garcia.  Amaia Pérez Orozco és una reconeguda economista feminista, doctora en Economia Internacional i Desenvolupament per la Universidad Complutense de Madrid. Treballa principalment sobre la sostenibilitat de la vida com el conjunt de necessitats materials i afectives de les persones. Ha publicat un llibre amb el títol de “Subversión feminista de la economía” i aquí teniu un fragment per pensar una miqueta:

“Pensar l’economia des del ben-estar i el mal-estar encarnats no és només bonic, sinó que obliga a qüestionar la butaca que ocupem cadascú en allò quotidià i, de vegades, resulta que és una butaca massa còmoda. Fa uns anys, en un taller sobre el treball de cura en un sindicat tot anava bé: “Sí, és clar, què important el treball domèstic”, “El capital es lucra del treball no pagat, per descomptat”. Fins que Sira del Río afirmà rotunda: “No cuidar és pro capitalista”. Fou llavors quan tota la filera del darrera de mascles sindicalistes de pro es van aixecar i van marxar (fugiren?!). És molt més grat referir-se als treballs de cura que amorosament presten tantes dones i a com els capitalistes les exploten que qüestionar-se quant millor visc jo sense netejar el vàter”.

ENFORTIM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

29 juny 2017
By

Ens fan arribar aquesta convocatòria que creiem interessant per a totes:

Es mostra concentració AP.jpg.

MOBING A UNA VEÏNA DEL TORRENT DE L’OLLA 186

26 juny 2017
By

Foto Fina tocant guitarra al balcóConxa Garcia.  La Fina R. Palau, viu en un estudi d’uns vint-i-cinc metres quadrats (vint-i-tres d’útils), al Torrent de l’Olla 186, des de fa gairebé quaranta anys. Sempre ha pagat religiosament el seu lloguer. Ara que ja està jubilada, la volen fer fora del piset, que sembla que la propietat ha venut, sense comptar amb ella.  A banda de la indignació que sent per veure’s maltractada, la veritat és que està vivint amb por a casa seva i gairebé sempre l’acompanya alguna amiga, per fer-li companyia.

Com que l’acusen de no viure-hi, cosa absolutament falsa, toca la guitarra des del seu balconet, perquè vegin que sí que hi és, en un concert reivindicatiu, molt en la línia de la Fina que és cantautora.

Ella és una de tantes dones gracienques i barcelonines que en el seu moment més vulnerable, quan ja són grans i viuen d’una petita pensió, es veuen assetjades per uns propietaris cobdiciosos, que prefereixen treure’n el màxim profit en lloc de tenir una llogatera de fiar, bona pagadora i arrelada al barri.

Ara ha d’esperar que se celebri el judici que respon a la seva denúncia i que es farà després de l’estiu. Donem suport a la Fina R. Palau i creiem que és de justícia que pugui viure tranquil.la la seva vellesa i es pugui quedar al piset que l’ha aixoplugat durant mitja vida.

 

NO A LES NUCLEARS !

19 juny 2017
By

Nuclears_No_Gracies_gConxa Garcia.  El Moviment Ibèric Antinuclear a Catalunya planteja impulsar una ILP pel tancament ordenat de central nuclears. Entre el 2020-21, 6 dels 7 reactors nuclears que hi ha a l’Estat espanyol, entre ells Vandellós2, Ascó1 i Ascó2, finalitzaran el seu cicle de funcionament. Les empreses voldran renovar permisos quan els ho permeti la llei: Vandellós2 el juliol-2017 i les d’Ascó l’octubre-2018.

El 2016 el Consell de Seguretat Nuclear decidí separar la concessió de renovació de llicència d’explotació de les revisions de seguretat! Garoña ja té l’informe favorable (fins als 60 anys de funcionament!). Un greu precedent. Tenim nuclears envellides, havien de funcionar entre 30 i 40 anys. De fet, no s’haurien d’haver construït, pels problemas de carácter ambiental per a la salut de les persones i el conjunt de sers vius, pel malbarat econòmic i la inseguretat que comporten: fallades de seguretat, generació de residus, emissions radiactives, contaminació de la mineria d’urani, ús per a finalitats militars.

Una ILP seria més efectiva en la lluita contra l’aliança econòmica, mediática i política pro nuclear, que ha creat un mur de silenci que només pot ser superat per un moviment social el més ampli possible. Un nou model energètic és possible i viable.

BICICLETES

9 juny 2017
By

Foto Carril-BiciConxa Garcia.  Sóc totalment favorable al desplaçament per la ciutat en bicicleta. Ara bé, crec que s’ha de fer un bon plantejament de la qüestió. Penso que hi ha suficients exemples a d’altres ciutats com perquè no haguem de començar de zero. També tenim l’experiència d’uns quants anys d’introducció del bicing i d’uns quants quilòmetres de carril bici.

Com jo en som moltes de persones, vianants, que hem tingut més d’un ensurt amb les bicicletes, de fet amb les portadores de bicicletes. Caldria que hi hagués una normativa clara: haurien de respectar els senyals de trànsit i els semàfors, com els altres mitjans de transport. Haurien de portar llum i clàxon. No anar per les voravies, a no ser que siguin molt amples i potser caldria que portessin una matrícula, a la qual es pogués accedir gratuïtament. No crec que sigui el cas d’encarir el fet d’anar en bici, si no facilitar-ho.

Cal ampliar la xarxa de carrils especials, ja n’estan previstos alguns, d’una manera adequada i segura per a totes. També està prevista l’ampliació del bicing elèctric per als barris amb una orografia més complicada. Cal seguir promovent els desplaçament en bicicleta, que no contamina i permeten fer un beneficiós exercici, amb seguretat per a totes.

MOTOS

4 juny 2017
By

fcosculluela27428492-Foto moto ciutatConxa Garcia.  Continuem parlant de contaminació. Per a quan una moratòria per a les motos? Les motos fan que el trànsit sigui més fluid, però no ens enganyem, contaminen i molt! Cal donar un temps adequat per anar canviant les motos actuals per motos elèctriques i cercar fórmules que ho facilitin, però sense dilació i fins aconseguir que només aquestes circulin per la nostra ciutat.

Potser hi haurà gent a qui no li agradi una mesura així, però si no ens hi posem aviat això no s’acabarà mai. Per ciutat  les motos elèctriques són ideals, això sí també caldrà crear els llocs adients i suficients per recarregar-les. Les persones que en porten no s’adonen que van respirant partícules que els poden produir malalties a ells i a les persones que els envolten. La gent jove que els agraden les motos, fer esport, córrer i el menjar sa, no hi pensen en això?

Les motos, a més, produeixen una doble contaminació:  l’acústica, que també és molesta i produeix alteracions en les persones. Hi ha a qui li agrada fer-se el xulo fent soroll sense pensar en els altres i en les seves oïdes. Cal que les institucions posin mans a l’obra i dissenyin, sense més dilació, un camí clar cap a una ciutat neta, sense contaminació. Volem respirar l’aire més sa possible.

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia