Opinió

CADENA HUMANA CONTRA TRACTATS DE LLIURE COMERÇ

7 octubre 2016
By

cartell-mani-contrattip__15oct-j2016pgConxa Garcia.  Dissabte 15 d’octubre, a les 17 hores, les dones dels moviments feministes de Catalunya, seran al Passeig de Gràcia en un dels trams de la cadena humana contra els tractats de lliure comerç TTIP, TISA i CETA, en concret al tram 6 entre Consell de Cent a Aragó.

Com ens informa La Independent, Barcelona és una de les ciutats europees que s’ha unit a la Campanya per exigir la seva retirada perquè amenacen els serveis públics, els drets socials i ambientals i la pròpia democràcia. Comença un trimestre decisiu per exigir a les institucions que es posicionin en contra dels Tractats de lliure comerç perquè la Comissió Europea i els lobbies econòmics volen accelerar políticament els terminis per aprovar els Tractats TTIP (Acord Transaltántic per el Comerç i la Inversió, en les seves sigles en anglés), TISA (Acord Internacional sobre el Comerç de Serveis) i amb Canadá el CETA (Acord Econòmic i Comercial Global), encara que sigui de forma provisional. Un cop en vigor, la seva derogació podria ser molt complexa, per no dir impossible.

La Campanya Catalunya No al TTIP s’uneix a les accions convocades a tota Europa i que a l’Estat espanyol culminen la setmana del 10 al 16 d’octubre, amb l’organització d’activitats, mobilitzacions i una gran cadena humana. Aquestes accions seran clau també per ‘plantar cara’ a les pretensions de ratificació provisional del CETA -el TTIP canadenc- el 18 d’octubre, ratificació que, segons les associacions convocants, “es faria per part de la Comissió Europea per la porta del darrere, sense fer cas als parlaments nacionals ia les milers de veus contràries” a tot el continent europeu.  Segueix llegint »

CARTA A “COMUNICADORES”

7 octubre 2016
By

comunicadores-cartellPuri Pérez. La veritat, es que no sé quant temps porto a “Comunicadores”. Gràcies a aquest grup de dones, encantadores, cultes i senzilles, gràcies a elles he descobert el món de l’escriptura d’una altra forma que no coneixia, molt més seriosa i més madura.

Amb elles, hem escrit de música, de pintura , de política , i hem passat hores parlant  de tot i,  com no! de nosaltres mateixes. Per a mi ha estat enriquidor , m’ha fet créixer, m’ha fet madurar , i he aconseguit tornar-me  més inquieta, amb moltes ganes  de saber-ho  tot.

Jo mai m’havia interessat  per la pintura , i he de reconèixer que m’ha fascinat. Pintors que mai havia sentit parlar d’ells, com Suzane Valadon , Hopper, Cézanne, i molts més . També he descobert el món i la lluita del feminisme , i he conegut dones sorprenents amb una personalitat i una força dignes d’admiració, dones que lluitaven pels drets de la dona . Eren dones del segle passat valentes i cultes i, per anomenar alguna, citaré Aurora Bertrana, Clara Campoamor ,Mª Aurèlia Capmany, Concepción Arenal, Carmen Burgos, Emilia  Pardo Bazán , una llista  interminable de dones que  van pugnar per aconseguir els drets que tenim avui.

I per concloure , amb aquestes quatre línees, donar-vos  les gràcies  per ser pacients amb mi i, sobretot,  per dedicar-me  el vostre temps, i tant si us agrada, com si no , ja pertanyeu a la meva vida, a la meva història. Espero poder seguir gaudint de la vostra amistat i del vostre  coneixement. Gràcies Comunicadores, per molts anys.

TODO SIGUE IGUAL

3 octubre 2016
By

foto-confusion-polPuri Pérez.  Había  decidido no hablar de temas de política, pero es que esta situación tan lamentable que estamos viviendo, me indigna tanto. Todos quieren el poder, y no abandonarlo. Ésto es un caos, el partido popular con el ego aún más subido que nunca, ahora que vuelve a ganar en Galicia por mayoría. El partido socialista no se aclara, es una jaula de grillos, no saben por dónde salir, cada vez pierden y pierden más votos, son momentos de mucha crispación, la tozudez  de su líder está llevando al partido  socialista hacia el abismo.

Ciudadanos  ni fu, ni fa, también van perdiendo escaños, igual  que Podemos  con su lucha interna, y con poca identidad, ya que en algunas comunidades cambia de nombre, no me parece serio. Por otra parte tenemos a los nacionalistas sumergidos  en la lucha por la identidad y la libertad. Mientras tanto, los ciudadanos de a pié vemos mermados nuestros derechos y necesidades, y cada día con más y más carencias y más problemas.

Así que, señoras y señores políticos, dejen de mirarse el ombligo y pónganse a trabajar duro, luchen  todos juntos  y pongan arreglo a este caos, y a esta incertidumbre. Y en vez de pensar en ustedes mismos, piense en su país, en los inversores, en las deudas en que nos han metido, en la cultura, en la educación, en la sanidad, en la investigación, y sobre todo en una reforma laboral digna. De modo que dejen este teatro, y pónganse  las pilas.  A mi, particularmente, me da vergüenza de los políticos tan ineptos que tenemos.

LAS MUSAS Y RAMÓN CASAS

3 octubre 2016
By

 fotografia-julia-perairePuri Pérez.  A lo largo de la historia siempre han existido las musas. Han sido mujeres irrepetibles, cada una con su estilo, que se hacían notar por su carisma, su gran personalidad, su estilo de vida, su frescura y su valentía, mujeres sin tapujos ni prejuicios, expuestas a todo tipo de críticas. Ellas incendiaban la fantasía de los artistas provocando su creatividad, inspiración y su entusiasmo.

He aquí que, tanto pintores, como escritores, poetas, fotógrafos, cineastas, han querido a su manera inmortalizar a sus musas.

Existen infinidad de historias, todas ellas apasionantes.  Pero en concreto os quiero recordar en estas líneas a un gran pintor catalán  Ramón Casas, que nació en enero de 1866 en Barcelona y murió en 1932 también en la misma ciudad. Pertenecía a la burguesía, venía de una familia muy acomodada.

Contaba 40 años cuando se enamoró perdidamente de una chiquilla de 18 años , llamada Júlia Peraire, se conocieron en un café estilo parisino que se llamaba Maison Dorée , donde el acudía a las tertulias de intelectuales, y ella entraba a vender lotería y periódicos. Fue su gran pasión, esta relación  escandalizó a la sociedad barcelonesa  y burguesa, dada la diferencia de edad, pero ellos seguían con su idilio, ella se convirtió en su musa y amante;  y después de vivir muchos años  en pecado, según los cánones  de la sociedad y la iglesia, la hipocresía y la doble moral que existe también hoy, deciden casarse.  Segueix llegint »

DONES MARROQUINES I PROPERES ELECCIONS

3 octubre 2016
By

foto-parlamentaries-marrocjpgConxa Garcia.  Segons Laia Vila de l’Institut Internacional per l’Acció No violenta,  Marroc és un dels països amb més desigualtat de gènere. El principal problema, vinculat a la defensa dels drets humans de les dones, és l’accés a l’educació. Hi ha un alt percentatge d’analfabetisme a nivell global al país: un 35% i, a nivell rural, pot arribar fins al 98%.

La segona causa de discriminació de les dones ve lligada a la dificultat d’accés al mercat de treball, la qual cosa limita molt la seva capacitat de desenvolupar-se i ser autònomes. Un tercer nivell de discriminació està vinculat amb la llei, perquè, tot i que la Constitució garanteix la igualtat entre homes i dones, trobem lleis, com la que regula l’herència, on aquesta igualtat no es tradueix en una realitat concreta.

I el quart nivell de desigualtat és la participació política. Només el 17% dels parlamentaris són dones. Parlamentàries com Naima Ben Yahia o Fàtima Gouiama, no ho tenen fàcil. Les llistes nacionals, que funcionen per quotes de dones i joves, impedeix que les dones puguin repetir legislatura. La llista de joves hauria d’incloure també dones. Elles voldrien aconseguir un 30% de dones al Parlament, per garantir-ne una major participació política i avançar perquè sigui més paritari.

Música en el metro

25 setembre 2016
By

musicos-en-el-metroPuri Pérez.  Cada mañana para ir a trabajar me desplazo en metro .Cuando paso por el pasillo, siempre me fijo en el músico que hay ese día , unas veces hay un  chico  que canta bajito y suave, canciones en catalán , al pasar por su lado siempre me regala una sonrisa, y yo le regalo una moneda. Otras veces hay una señora de unos sesenta años, lleva el cabello muy corto y todo gris, también canta en catalán, tiene una voz preciosa, serena, dulce, siempre intercambiamos miradas  de agradecimiento  y complicidad. Pero no todos los viajeros se detienen, la mayoría  pasan sin mirar al músico, van deprisa cabizbajos sin apenas  ver ni oír al músico ni a su música.

Para poder tocar en el metro y tener un espacio, estos artistas tienen que pasar una prueba o un pequeño examen delante de un jurado, y si lo aprueban obtienen una licencia y les asignan un lugar en el metro.  Estos músicos están asociados se llama Asociación de músicos de calle (Amuc), su actividad es legal y autorizada por el ayuntamiento, incluso una vez al año celebran un festival de música en el metro.

Así que amigos pasajeros, no es fácil la vida de estos artistas del subsuelo, cada uno con su vida con su historia, unos de aquí, otros de allá, pero todos con un fin común, la música.

Desde aquí  agradecer a todos ellos que con sus ritmos, nuestros trayectos sean más alegres y amenos. De modo que cuando paséis  delante de un músico, al menos prestar unos segundos  de atención. Ellos  te regalarán, una melodía, y  una mirada de ilusión en el subsuelo.

REMODELACIÓ DEL MERCAT DE L’ABACERIA

24 setembre 2016
By

abasceria-central-de-graciaConxa Garcia.  Ja deia algú que l’experiència t’ensenya que ningú no aprèn de l’experiència. I és cert.  Em sembla increïble que es desaprofiti la remodelació del Mercat de l’Abaceria sense fer-ho de manera sostenible i tot avançant cap a l’autoabastiment energètic net. El nostre barri, la nostra ciutat i el país, han de caminar cap a aquesta fita!

Per què no cobrir el sostre del mercat renovat amb plaques solars? El de l’Abaceria té un gran espai per col·locar-les. Ara són més barates, dúctils i efectives. L’energia produïda aniria a la xarxa, descarregant-la, i revertiria en descomptes  en la factura dels paradistes.

Tampoc no entenc que s’hagi desestimat el fet de muntar un Centre de Distribució de productes, que evitaria l’entrada de camions als carrers i places del barri. Guanyaríem espai, trauríem fums i milloraríem la mobilitat. No estem en aquesta línia? Des d’aquest Centre, amb petits vehicles elèctrics i carretons, és podrien distribuir els productes.

Sembla que sí que hi haurà un espai la Cooperativa de distribució directa dels productes de proximitat, pagesos, però no està clar el suport econòmic que tindrà. No ens hem d’arrapar com a paparres a un model que, amb el temps, s’ha demostrat que no era tan ideal. Millorem-lo. No poseu més Mercadona’s a la nostra vida, si-us-plau.

LAS TREMENTINAIRES: UN OFICIO DE AYER

20 setembre 2016
By

trementinairesPuri Pérez.  De hierbas medicinales las que más sabían  eran estas mujeres llamadas Trementinaires, su oficio consistía  en recoger todo tipo de hierbas del campo, secarlas y clasificarlas cada una para un remedio, había  infinidad, también vendían la trementina o aguarrás, que lo obtenían mediante la destilación de la resina , no solo de pino también de otras especies de coníferas .

Bajaban desde las montañas, concretamente de Tuixen (Alto Urgel)  hacia el valle a vender por las masías y pueblos cercanos sus productos. Siempre iban de dos en dos , solían ser de la misma familia , abuelas y nietas , madres e hijas, este oficio era muy duro ,ya que tenían que recorrer muchos kilómetros, pero era su manera de aportar algún dinero a casa , pues eran tiempos muy difíciles , estamos hablando de mitad del siglo XIX .

Las Trementinaires conocían todas las plantas y sus  beneficios, y todos tipos de ungüentos, eran sabias como la naturaleza.

De alguna manera  han dejado su legado y ello ha permitido que muchas personas se interesen por este oficio tan apasionante,  aunque sea de muy diferente manera, menos peligrosa y más cómoda.  Se trata de las tiendas naturistas, o herboristerías, donde cualificados Naturópatas  y expertos en dietética y nutrición ayudan y aconsejan  a los  clientes que buscan alternativa a la medicina tradicional. Segueix llegint »

VAIXELL TRIPULAT PER DONES RUMB A GAZA

20 setembre 2016
By

bcngazaConxa Garcia. Segons informa La Independent, el 14-S, va sortir del port de Barcelona una flotilla de dones rumb a Gaza, amb la intenció de traslladar un missatge de Pau i Solidaritat. Va rebre el suport de tota la gent i dels col·lectius que hi donen suport a aquesta campanya.Hi arribaran l’1 d’octubre.

El veler Amal (Esperança, en àrab) portarà la veu de dones del tot el planeta en solidaritat amb les dones palestines, que són bastió de resistència i lluita contra l’ocupació i el bloqueig israelians. Aquest vaixell navegarà amb tripulació i passatge femení per denunciar i trencar l’il·legal i inhumà bloqueig israelià a la franja de Gaza on, des de l’any 2000, s’han assassinat més de 4.000 éssers humans.

Amb aquesta flotilla de Dones Rumb a Gaza, la coalició internacional de la Flotilla de la Llibertat segueix denunciant el bloqueig que Israel imposa per terra, mar i aire a la població palestina que hi resideix. Segons Teresa Aranguren, durant anys corresponsal a Orient Pròxim “el bloqueig a Gaza no seria possible sense el silenci, la passivitat i la complicitat de molts governs que es diuen democràtics”. Aquest és el motiu pel qual “no volem ser còmplices d’aquest crim, anem de nou Rumb a Gaza”, conclou Aranguren. Segueix llegint »

DESMILITARITZAR CATALUNYA

9 setembre 2016
By

desmilitaritzaciojpgConxa Garcia.  Bé pel Parlament que va aprovar el juliol, una moció de la CUP que instava el Govern a desmilitaritzar Catalunya. El text definitiu ha estat aprovat amb el recolzament de JxSí, Sí que es Pot i en aspectes el PSC.  Estableix diverses accions per reduir la presència pública de les forces armades a Catalunya. Així “prohibir actes d’exaltació militar y de legitimació de la violència y les armes, no permitent les desfilades militars i d’altres actes d’aquest tipus a espais civils a Catalunya”.

Es requereix al govern que eviti la presència de l’exèrcit en centres educatius o de formació i no atorgar ajudes a la indústria militar a Catalunya. També es vol instar al Ministerio de Defensa el traspàs del patrimoni immobiliari militar en desús. Cal continuar defensant la cultura de la pau a casa nostra.

La despesa militar estatal és un despropòsit (manteniment, inversions en armament i deute acumulat) i cal que s’inverteixi en una veritable seguretat humana  fonamentada la protecció de la salut, el foment de l’educació, un medi ambient saludable, l’accés a un habitatge digne, un treball digne i el respecte  pels drets humans. Pensem: per què tenir un exèrcit? Hi ha països com Costa Rica o Islàndia que no en tenen i viuen la mar de tranquils.

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia