Opinió

Conxa Garcia.  Segons Laia Vila de l’Institut Internacional per l’Acció No violenta,  Marroc és un dels països amb més desigualtat de gènere. El principal problema, vinculat a la defensa dels drets humans de les dones, és l’accés a l’educació. Hi ha un alt percentatge d’analfabetisme a nivell global al país: un 35% i, a nivell rural, pot arribar fins al 98%.

La segona causa de discriminació de les dones ve lligada a la dificultat d’accés al mercat de treball, la qual cosa limita molt la seva capacitat de desenvolupar-se i ser autònomes. Un tercer nivell de discriminació està vinculat amb la llei, perquè, tot i que la Constitució garanteix la igualtat entre homes i dones, trobem lleis, com la que regula l’herència, on aquesta igualtat no es tradueix en una realitat concreta.

I el quart nivell de desigualtat és la participació política. Només el 17% dels parlamentaris són dones. Parlamentàries com Naima Ben Yahia o Fàtima Gouiama, no ho tenen fàcil. Les llistes nacionals, que funcionen per quotes de dones i joves, impedeix que les dones puguin repetir legislatura. La llista de joves hauria d’incloure també dones. Elles voldrien aconseguir un 30% de dones al Parlament, per garantir-ne una major participació política i avançar perquè sigui més paritari.

Conxa Garcia.  Bé pel Parlament que va aprovar el juliol, una moció de la CUP que instava el Govern a desmilitaritzar Catalunya. El text definitiu ha estat aprovat amb el recolzament de JxSí, Sí que es Pot i en aspectes el PSC.  Estableix diverses accions per reduir la presència pública de les forces armades a Catalunya. Així “prohibir actes d’exaltació militar y de legitimació de la violència y les armes, no permitent les desfilades militars i d’altres actes d’aquest tipus a espais civils a Catalunya”.

Es requereix al govern que eviti la presència de l’exèrcit en centres educatius o de formació i no atorgar ajudes a la indústria militar a Catalunya. També es vol instar al Ministerio de Defensa el traspàs del patrimoni immobiliari militar en desús. Cal continuar defensant la cultura de la pau a casa nostra.

La despesa militar estatal és un despropòsit (manteniment, inversions en armament i deute acumulat) i cal que s’inverteixi en una veritable seguretat humana  fonamentada la protecció de la salut, el foment de l’educació, un medi ambient saludable, l’accés a un habitatge digne, un treball digne i el respecte  pels drets humans. Pensem: per què tenir un exèrcit? Hi ha països com Costa Rica o Islàndia que no en tenen i viuen la mar de tranquils.