Opinió

Conxa Garcia.   Angela Davis ( 1944), el 2021 va ser investida Doctora Honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra. La recordava dels pòsters dels anys 70, amb la seva aureola de cabell negre i d’activisme i vinculació amb les Panteres Negres. Davis és una política marxista, activista afroamericana i professora emèrita
de Filosofia de la Universitat de Califòrnia.

Ara us vull recomanar que llegiu els seus textos i estudis com ara “Raça, classe i gènere” on fa una anàlisi interseccional entenent que la raça, el gènere i la classe són elements connectats que
provoquen situacions d’explotació múltiples.

A més, critíca el feminisme blanc liderat per dones que poden lluitar pels seus drets, però alhora són capaces de segregar i explotar laboralment altres dones. I ens convida a anar treballant per un feminisme més plural que aculli diferents veus: les dones de
classe obrera, les negres, les trans, les pobres i indigents, en
definitiva, les oblidades, perquè no s’ha generat un espai polític prou ampli per relatar la vida d’aquestes dones excloses de la història universal.

Davis fa notar, també, que no s’ha avançat gaire des dels anys 70, ja que les dones més discriminades continuen sent les mateixes: les dedicades a la cura, a la neteja i a la llar. 

També és molt interessant la seva recerca de la genealogia de
les dones negres. No hi ha textos escrits de l’època esclavista,
però ella troba en la música feta per dones, en concret, en les
cantants de blues, aquesta història.

Li agraeixo a la Sara Reñé l fet d’apropar-nos l’Angela Davis en la darrera trobada del nostre grup de Comunicadores amb Gràcia. Continuarem aprofundint en el seu pensament el curs vinent.