Opinió

Consol Lacida.   Alegrem el mes d’octubre. Parlarem d’allò sexi, és a dir de l’encant, de l’atractiu, del que m’agrada encara que sigui imperfecte, i pensa que totes tenim alguna cosa, aquesta cosa que no sabem definir però existeix i  ens atreu.  Però  no parlo de sexe, sinó d’una altra cosa; d’allò subtil que sentim en despertar-se els sentits, mirant-nos, i  recupera aquell no sé què, que teníem oblidat i  que en d’altres temps ens va donar tan bons rèdits: un encant que ens fa úniques, atractives i diferents … Una forma de riure, una manera de caminar, uns moviments, una mirada, una veu, uns llavis, una delicadesa o per què no una simpatia.

Parlo de dones i homes no especialment macos. A vegades ser sexi es porta a dintre. O bé, si no és així, porta un treball d’observació d’un mateix i en lloc de fixar-nos només en totes les imperfeccions al mirall, hem de començar a valorar i ressaltar el que ens fa especials. Segueix llegint »

Consol Lacida.   Tot torna a començar en aquest nou naixement del setembre, quan tot es nou per a alguns i quan tot comença per als altres. Tenim l’oportunitat de decidir com serà el nostre nou curs i és per això que és imprescindible dir “no” als amics vampirs, els que no ens aporten res de res i, al contrari,  ens consumeixen la nostra energia, ens produeixen mals rotllos i els considerem persones dolentes; diguem “no” a les coses que ens passen i a la vegada ens entristeixen.

Dir  NO és una de les coses més difícils que ens trobem a la vida ja que requereix de maduresa i entrenament, però una vegada li has agafat la pràctica és la cosa que ens arregla la vida. Ara però, ens espera una tardor plena d’emocions i de canvis, no sé si per bé o per malament. Noves persones estan arribant als llocs de responsabilitat, tant en la política, com l’economia i a nivell empresarial. Possiblement tindran errors per falta d’experiència però a la vegada aportaran un aire fresc i ple d’il·lusions. Viurem moments importants perquè  donarem importància a les noves generacions i espero no equivocar-me tant pel nostre futur.

El repte, doncs, és netejar i construir quelcom nou quan arribi el nou calendari del 2016 i així tot estarà definit. Espero amb això que diguem adéu i un adéu definitiu a la pesada crisis i que amb ella poguem recuperar els llocs de treball perduts, retornant la dignitat a tanta i tanta gent, allò que els hi han arrabassat, la qual cosa ha estat generant mals de cap per a uns quants, tot per culpa dels polítics que hem tingut fins ara.

Estimades amigues, ja falta poc per fer les nostres trobades i berenars dels dilluns.

Consol Lacida.   Quin mes més curt que és l’agost. Només té 31 dies, molts dies per a un mes laborable. No obstant, el temps passa volant per als estudiants i per als que tenen la sort de gaudir de les vacances. Fa poc guardàvem els guarnits de Nadal i esperàvem amb impaciència el bon temps.

No vull que l’estiu es consumeixi i comenci un any nou, ja que la mitat de l’any que comencem aquest setembre cada vegada correrà més ràpid, amb sensació de vertigen de no gaudir de tot el que vols, com per exemple: llegir llibres pendents, deixar de córrer les tardes amb família i amics, sense pressa i sense tenir que mirar el rellotge i tampoc vull deixar de gaudir de les meves nétes que es fan grans per moments, i amb això vindrà ràpid la seva autonomia, cosa que és una pena per a mi, però no per a elles.

No vull que s’acabin els matins de mandra, els passejos per llocs nous o els meus banys al mar i perquè no dir-ho el menjar-me algun gelat a mitja tarda “un pecat per a mi”.  Vull que les nits siguin de lluna plena i no tenir hora per anar-me’n al llit, vull olorar el mar i tenir la pell humitejada dels petons dels que m’estimen…

També hi ha un petit desig que em comença a fer pessigolles aquests últims dies i és  l’estar afamades de notícies i activitats una altra vegada.

Espero estimades poder seguir molts Agost escrivint per a vosaltres.