Las Constituyentes “. Un documental de Áurea Martínez Fresno y Oliva Acosta.
Las Constituyentes “. Un documental de Áurea Martínez Fresno y Oliva Acosta.
Un grup d’estudiants opina sobre les relacions de parella en el marc del VI Fòrum contra les violències de gènere,
del 18-20 de novembre del 2010. Organitzat per Ones de dones i Comunicadores amb Gràcia. Realitzat per Marta Saleta.
Cuando era joven me saqué el titulo de GERICULTORA para llenar las horas que me quedaban después del trabajo. Fue cuando me di cuenta de lo solos que estan los mayores y el cariño que necesitan.
El tema de los mayores “no viejos” como a veces se les llama, me ha causado siempre mucha tristeza porque han dado mucho y reciben muy poco. Hoy dia, muy a menudo, su final es la residencia . Es muy triste que si tienen familia se vean como muebles viejos.
Las residencias son muy frias, solo dormir y comida presentada sin alegria. Los ancianos no tendrían que salir de su ámbito familiar, donde han vivido siempre. Llevarlos a una residencia acorta su vida. Se entristecen y acaban por irse.
Se tendría que procurar hacer mas casas tuteladas, es decir vigiladas, y, al mismo tiempo, garantizar que las personas mayores puedan sentirse independientes y continuar teniendo su autonomia.
NURIA JUAN PAULI
Manifest de les dones feministes de Catalunya-Ca la dona contra el Papa (fragment)
Nosaltres, dones feministes de Catalunya, manifestem EL NOSTRE REBUIG i LA NOSTRA INDIGNACIÓ per l’arribada del Sr. Ratzinger al nostre país i a la nostra ciutat .
NI L’ESPEREM NI LI DONEM CAP BENVINGUDA. LA SEVA PRESÈNCIA ENS VIOLENTA!
NO LI RECONEIXEM CAP AUTORITAT, NI POLÍTICA NI MORAL SOBRE NOSALTRES.
L’anomenat Estat del Vaticà, que s’ha autolegitimat i és reconegut per l’ONU, no ha signat la Convenció dels Drets Humans i s’ha manifestat reiteradament en contra dels drets de les dones.L’estructura masclista i patriarcal de l’Església Catòlica és un greuge històric vers les dones. El Vaticà fins i tot ha comparat el sacerdoci femení amb la pedofília, i persegueix els grups que propugnen la igualtat de drets entre dones i homes a la institució eclesiàstica i a la societat. Donem el nostre suport als col.lectius de cristianes i cristians de base que, com Catòliques pel Dret a Decidir o Dones en l’Esglèsia, lluiten per aconseguir una democratització real de la institució. Rebutgem la misogínia de tots els fonamentalismes religiosos, del signe que sigui. (..)
Denunciem la seva hipocresia, quan es manifesta a favor de la “vida” (quina vida?) i en canvi rebutja les investigacions científiques relacionades amb el tractament de diverses malalties; no ha s’ha manifestat mai obertament en contra de l’aplicació de la pena de mort; prohibeix l’ús de preservatius, fins i tot en poblacions on la SIDA és la causa primera de mortalitat; nega el dret a una mort digna i l’eutanàsia.., ens nega el dret a decidir sobre la nostra vida i la nostra mort! Nosaltres reivindiquem la dignitat i qualitat de la vida.
Denunciem la seva hipocresia quan manté en la impunitat els membres de la seva comunitat que han comés delictes de violació i abús sexual, sobre tot en el cas de menors,.. Exigim que les persones responsables siguin jutjades i ho siguin en tribunals ordinaris.(..)
REIVINDIQUEM I EXIGIM UN ESTAT LAIC…
FORA ELS ROSARIS DELS NOSTRES OVARIS!!
Manifest sencer: http://www.caladona.org
Un any més, el divendres 12 de novembre, a les vuit de la tarda, les gracienques i graciencs ens trobarem a la Plaça de la Virreina per conmemorar el Dia Anual de Gràcia contra la Violència vers les Dones. L’acte organitzat pel Consell de Dones del Districte comptarà amb l’actuació del grup Dones de Blanc. Aquest darrer any, de l’Oficina d’Atenció a la Víctima de la Comissaría dels Mossos d’Esquadra de Gràcia ha rebut 140 denúncies de violència de gènere i fa el seguiment de 137 víctimes, de les quals 115 tenen una ordre d’allunyament del seu agressor. El Punt d’Informació i Atenció a les Dones n’ha atès 189, de les quals 35 ho han estat per violència de gènere. A Gràcia, han baixat un 10% els casos denunciats però a Catalunya i a la resta de l’Estat ha pujat el nombre de dones assassinades, cosa que demostra que hem d’estar amatents davant de les actituds masclistes i rebutjar-les explícitament. El Manifest que es llegirà enguany diu que “les dones de Gràcia no volem fer més minuts de silenci, volem ser escoltades i respectades”. Sense aquestes dues premiases, l’essència del masclisme continuarà campant entre nosaltres.
Conxa García
Aquest text parteix de les converses i discussions del grup Comunicadores amb Gràcia i recull les seves opinions i propostes.
La Vila de Gràcia és un barri de places i carrers estrets que contrasta amb els barris de l’Eixample barceloní. El seu entramat urbanístic afavoreix les zones comunitàries i facilita les condicions de vida quotidiana. Durant els últims anys, l’aplicació del Pla de mobilitat, la nova configuració del barri en superilles i d’altres intervencions en l’espai públic han contribuït a millorar encara més aquest entorn. En general, la Vila és percebuda com un espai agradable i atractiu, molt valorat pels ciutadans i ciutadanes que hi viuen.
Ara bé, tot i això, encara queda molt per fer. Al barri, cal seguir millorant la mobilitat, avançar en temes d’accesibilitat, replantejar un nou pla d’aparcaments i fer un treball de manteniment constant dels carrers i paviments. És necessari controlar millor les polítiques de neteja, mantenir més netes algunes zones com els espais d’infants i garantir la seguretat il·luminant millor alguns punts amb poca visibilitat com els voltants de les estacions de metro. Les polítiques per a la reducció de soroll i la disminució de la conflictivitat que genera l’oci nocturn han de seguir sent prioritàries i mostrar-se efectives.
És especialment convenient millorar la qualitat del transport públic augmentant la freqüència d’alguns autobusos (com el 39 i el 45), el transport nocturn i dels dies festius i tota la xarxa de microbusos de barri. A més, tot i que el nivell de serveis i equipaments a la Vila és alt i el teixit urbà força dens, seria desitjable recuperar, dissenyar i projectar més equipaments socials: zones de joc infantil i d’ús familiar, zones verdes i espais escolars i per a la gent gran,.. També un nou Centre Cívic.
D’altra banda, és imprescindible emprendre polítiques que afavoreixin la coexistència de tradició i modernitat i preservar tot allò que conforma la identitat de la Vila sense rebutjar la seva renovació i modernització. Evitar, per exemple, la desaparició progressiva del petit comerç de caire familiar tant propi del barri ja que comporta una uniformització i estandarització creixent i representa una pèrdua irreparable de les relacions de veïnatge i convivència.
Finalment, no podem deixar de dir que seria del tot interessant aprofundir les polítiques i mesures locals sostenibles i solidàries a l’estil del moviment “cittaslow” (ciutats lentes) que semblen molt apropiades pel nostre context. Crear, de mica en mica, unes formes i ritmes de vida més pausades i tranquil·les per anar fent i construint un barri, cada cop, més acollidor i amable.
Sara Reñé
Nuestro mundo globalizado de hoy en día ya tiene su vida en directo retransmitido para todo el planeta, a tiempo real.
Si no fuera porque es un caso enormemente dramático, podríamos hasta titularlo con el pomposo nombre de “Desafío al la muerte” solo que es trágicamente real. No creo que pase mucho tiempo desde que estos 33 hombres sean rescatados de las entrañas de la tierra hasta que Hollywood nos obsequie con su versión , y esta si que será ficticia
Naturalmente me estoy refiriendo al accidente de la Mina de San José en Chile.Lo que me extraña es que Mercedes Milá no esté a la salida de estos héroes preparada para entrevistarlos, y también a sus familiares, aunque ya hay otros periodistas haciéndolo.
Hoy he visto los preparativos para el momento cumbre de la salida de los mineros. Esposas, mujeres, madres, novias arreglándose el pelo en la peluquería, haciendo la manicura, etc., tal cual deben ser las tardes previas a la expulsiones de “los Grandes Hermanos” en los platós de Televisión, olvidándose de que estas personas no han luchado para tener un premio sino para salvar sus vidas de una de las muertes más horribles con la que el ser humano se puede encontrar y que sus vidas han sido retransmitidas, en vivo y en directo, durante estos dos últimos meses, muy a su pesar. El egoísmo en estos tiempos no tiene fin.
¿Estarán preparados estos hombres para lo que les espera a su salida? ¿ Conseguirán aguantar la presión mediática que irremediablemente tendrán que aguantar? ¿Se olvidarán los medios de comunicación de que quizá vuelvan a la vida tocados psicológicamente? ¿ Serán bombardeados de entrevistas, perseguidos por periodistas? Acosados, en fin, por toda la parafernalia de este nuestro siglo donde todo es por la AUDIENCIA..
Carmen Dominguez
La ideologia patriarcal del règim franquista considerava delictius l’ús d’anticonceptius, l’adulteri i l’avortament. Durant la Transició, amplis sectors de la societat van reclamar reiteradament la recuperació dels drets sexuals i reproductius. La presència al carrer d’eslògans com “Dret al propi cos” i “Avortament lliure i gratuït” van plasmar encertadament aquestes reivindicacions.
El 1985 es va promulgar la Llei sobre interrupció de l’embaràs vigent fins ara, que només despenalitzava parcialment l’avortament. Vint-i-cinc anys després, s’ha aprovat la nova Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs amb la qual l’avortament deixa de ser un delicte. Per primera vegada, la llei permet, a aquelles dones que ho vulguin, interrompre l’embaràs durant les primeres catorze setmanes de gestació, sense presentar cap justificació i a càrrec de la Sanitat pública.
La llei, però, està pendent d’un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular i el Govern de Navarra. Hem d’esperar que aquesta vegada el Tribunal Constitucional no dictaminarà contra una llei que avala un dret fonamental. Seria un gravíssim error.
Sara Reñé
L’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, va començar la seva tasca La Independent, primera Agència de Notícies amb Visió de Gènere en terres de parla catalana. Una cinquantena de periodistes -dones i homes- treballaran per fer arribar als mitjans de comunicació: notícies, reportatges i entrevistes amb la finalitat d’eliminar els estereotips, el sexisme i l’androcentrisme que perviuen en la nostra societat. Això ha estat possible gràcies al treball en xarxa de l’Associació Dinamitzadora de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores-Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, amb el recolzament de les xarxes europea, mediterrània i internacional i de diferents institucions del país. La Independent facilitarà les seves produccions dos cops per setmana a tots els mitjans que ho desitgin. Esperem que aquesta Agència que du, en femení, el nom d’aquest diari (escollit per votació per les persones adherides a la Xarxa), sigui ben rebuda i molt utilitzada i que el treball i l’esforç de les persones que l’han posat en marxa, ajudi que la societat catalana assoleixi la mentalitat d’igualtat de gènere que tant necessitem.
Conxa García
