Avui m’he llevat a les 8:30h. He anat al lavabo, m’he mirat al mirall, m’he rentat les dents i la cara. I m’he dit: Ànims ¡¡¡¡. Al cap d’uns minuts he arreglat el llit i m’he preparat l’esmorzar. M’he menjat un entrepà de sobrassada i un plàtan.
Tot seguit m’he dit: vull sortir a veure món. I així he fet. He decidit anar a la Biblioteca a llegir una revista i pendre’m un tallat. Quan ja n’he tingut prou. M’he dit? Vull passejar. A on vaig? I llavors m’he dit: al Parc Güell on hi ha serenor i pau d’esperit.
On he estat una estona contemplant les persones què hi passegen, parlen, mares que donen el pit als seus nadons, altres que parlen pel mòbil … I m’he dit: la vida continua tot i què jo en aquests moments estic rememorant les meves vivències. M’he observat des de tots els àmbits: emocionals, esperituals i d’acció. I m’he dit: Ànims ¡¡¡¡ En aquesta vida estem per aprendre ¡¡¡¡ Tot ès vàlid si es viu des del cor. I m’han començat a caure llàgrimes amargues i plenes de tristesa.
Mireia
