8 MARÇ 2024

11 març 2024
By

Mani 8 març a BarnaConxa Garcia.   Us animem a participar en  els actes organitzats  per les entitats i el Consell de Feminismes amb motiu del 8-M al nostre districte. Faré referència al Manifest del grup d’Educació Feminista de Rosa Sensat, que comença amb un  homenatge a totes les dones que ens han precedit i que amb la seva lluita ens han obert el camí per  continuar avançant.

Aquest text cita la intel·lectual americana Adrienne Rich  que deia el1978: “No és fàcil pensar com a dona en un món masculí… Però la capacitat de fer-ho és una fortalesa i podem intentar ajudar les nostres alumnes a adquirir-la. Pensar com a dona en un món masculí significa pensar críticament… Significa tenir una actitud crítica amb el llenguatge… Significa fer el més difícil de tot: escoltar i estar atentes, a l’art i a la literatura, a les ciències socials, en totes les descripcions del món que rebem, als silencis, a les absències, a allò innominat, allò no dit, allò codificat, perquè allà trobarem el veritable saber de les dones. I en trencar aquests silencis, en anomenar-nos, en descobrir allò ocult, en fer-nos presents, estarem començant a definir una realitat que tingui sentit per a nosaltres, que afirmi el nostre ésser, que permeti que tant la professora com l’alumna ens prenguem personalment i mútuament amb seriositat,és a dir, que comencem a fer-nos càrrec de les nostres vides”.

Aquestes paraules de d’Adrienne Rich ens fan reflexionar encara avui. Sacsegem el nostre esperit crític!

PILI PORTA

7 març 2024
By

Conxa Garcia.   Maria Pilar Porta Arrabalín, centrecampista capitana del CE Europa i mestra d’Educació Física i Primària,  ha estat entrevistada per  Carme Porta  (La Independent).  Va néixer a Linyola, Pla d’Urgell, el  1990. Ha tingut una carrera esportiva lligada a la de la seva germana Andrea Porta que es va retirar el 2022. Va ser campiona de lliga i van fer l’ascens a 2ª RFEF amb el CE Europa 2021-2022 i la temporada 2022-2023 a 1ª RFEF.

Va començar a jugar al seu poble amb 5 anys. I només parà un parell d’anys, per un problema d’anorèxia.  El 2012  va venir a Barcelona a estudiar. La van trucar de l’Europa i decidí reprendre la seva carrera esportiva va i ja hi porta 11 temporades.

“Fins fa quatre dies no cobràvem res, ara ens renten la roba d’entrenament però fa tres anys enrere no, i semblarà una tonteria però ho hem hagut de lluitar per sentir-nos que teníem les mateixes condicions que l’equip masculí. Hem hagut de picar molta pedra i em sento satisfeta perquè penso que em evolucionat i ens toca viure aquests moments ’d’èxits”.  “Estan pujant generacions molt fortes, que ens venen a veure molt i em sento molt referent d’aquestes nenes”.

“No sé el que duraré però esportivament i personalment estic encantada i seguiré jugant. He fet grans amistats de per vida i vull penjar al CE Europa les botes”.  Encara cal “ molta pedagogia, televisió en veuen molta, futbol de barri no tant”

AMORA LLIBRES

27 febrer 2024
By

Amora LlibresConxa Garcia.   A través de  l’Abigail Armnengol (BTV) ens hem assabentat que acaba d’obrir, a la Vila de Gràcia, una nova llibreria: Amora Llibres, al carrer Ramón y Cajal, 142 (a tocar de la Plaça Joanic).

Es tracta d’una llibreria especialitzada en autores. Un projecte  que han liderat dues dones d’origen brasiler i que es van establir  a la nostra ciutat fa disset anys, la Vanessa Almeida (periodista) i l’Anita Cortizas. . El seu objectiu és “incentivar la lectura d’escriptores”. Les dones sempre “ho han tingut més difícil a l’hora de publicar llibres”. Evidentment, la llibreria està oberta al públic en general, “necessitem més homes que llegeixin dones”.

L’espai de què disposen és petit. Només són uns quaranta-quatre metres quadrats  que dediquen bàsicament a la narrativa, però sense oblidar  la poesia i l’assaig, que hi tenen el seu racó. És un projecte clarament feminista i s’hi podran trobar textos cabdals per al moviment com ara els de l’Angela Davis o la Chinamanda Ngozi Adichie.

La Vanessa i l’Anita comencen modestament, són prudents, però, vinga!  Hem d’oferir una gran acollida  a aquesta dones que ens engresquen a llegir d’altres dones i a aquesta nova petita-gran llibreria!

DOLORS PIERA  I  LLOBERA I LES MESTRES DE LA REPÚBLCA

27 febrer 2024
By

Dolors Piera LloberaConxa Garcia.     El Maestro que prometió el mar és una pel·lícula emocionant que us recomano. Els mestres de la República van ser un col·lectiu de docents que van lluitar per una educació pública, laica i gratuïta durant la Segona República espanyola.

 

A Catalunya, els avenços pedagògics van ser molt importants.L’Escola Nova es va escampar com una immensa taca d’oli dins l’ensenyament públic a Catalunya. Les propostes de pedagogs europeus com Montessori, Freinet, Decroly,… eren coneguts i s’aplicaven cada vegada a més escoles tant si eren urbanes com rurals.

 

L’esforç per escolaritzar tota la canalla que no assistia a l’escola va fer que s’incrementés molt la construcció d’edificis escolars i la dotació de professorat. Els mestres i l’alumnat eren considerats els primer ciutadans de la República.

 

’esforç i l’entusiasme que molts mestres públics de Catalunya van dedicar a la renovació pedagògica i a promoure els ideals de llibertat i igualtat de la República entre el seu alumnat van fer que el magisteri  fos un dels sectors professionals més castigats amb el triomf del franquisme.

 

Em van agafar ganes de parlar d’aquestes mestres de la República que tant van fer per l’ensenyament. Una d’elles és la Dolors Piera i Llobera ( 1910 – 2002), pedagoga, mestra, sindicalista i feminista. Fundadora de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament (FETE-UGT), fou Secretària General de la Unió de Dones de Catalunya i la primera dona regidora a l’Ajuntament de Barcelona (1937-1939) pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

 

Piera estudia  magisteri a l’Escola Normal de Lleida. A la dictadura de Primo de Rivera ella, el seu pare i un grup de mestres renovadors van crear el grup Batec,  defensor de l’escola laica i única i introductor del mètode pedagògic de Freinet.   Exerceix de mestra a diferents poblacions catalanes. També xercí de comunicadora i fou també redactora de l’òrgan del sindicat L’Escola Proletària, que tenia la redacció al seu domicili. Representà Catalunya al Congrés Estatal dels sindicats de mestres celebrat a Madrid (1936) i delegada per Catalunya en el Congrés Mundial de Professors de París.

 

El 1937 participà en l’organització del Congrés de la Dona i en la creació de la Unió de Dones de Catalunya, de la qual va ser elegida secretària El 1938 és consellera-regidora de Cultura, des d’on va desplegar una intensa activitat per poder atendre les necessitats més urgents de la població refugiada. Col·labora amb la revista Companya i promou l’Ajut Infantil de Rereguarda.

 

Es manté en el càrrec fins l’ocupació de la ciutat per les tropes franquistes el gener de 1939. S’exilia a París on  treballa s l’Oficina Internacional per a l’Infància, és empresonada pels nazis i finalment acaba a Xile, treballant de mestra.  A Xile organitzà el primer Congreso de Mujeres de Santiago, i mantingué activa la seva militància feminista.

 

Hi ha indrets i projectes que honoren el seu nom a diferents localitats del nostre país.Aquest escrit és una pinzellada de la seva vida i la seva tasca. Cal que esbrineu més coses a Internet, tant d’ella com de les altres mestres de la República, a qui devem gratitud eterna.

AIXÒ ÉS UN SENSE SENTIT

13 febrer 2024
By

escapes aiguaConxa Garcia.    Ja fa dies que estem en sequera, però ens en parlen com si acabés de començar. Per què s’ha esperat tant per implementar mesures serioses al respecte? Per què es continuen fent promocions urbanístiques amb piscina? Per què no s’emplenen moltes d’aquestes piscines amb aigua de mar?  S’ha fet tot el necessari per a la recollida d’aigües freàtiques i de pluja a la ciutat? S’ha de fer un manteniment adequat de l’arbrat i ampliar-lo perquè permet abaixar la temperatura als carrers i parcs a l’estiu, fan de refugi climàtic. Per què no es fan els nous edificis, obligatòriament, amb recollida d’aigües i reutilització de les grises? Per què no es promou la rehabilitació en aquest sentit? Per que no s’ha fet ja reducció de la força de l’aigua a les aixetes?..

. Ara es treuen de la màniga la gran idea de tancar les dutxes a les piscines. La gent si no es dutxa a la piscina es dutxarà a casa, per tan l’únic que es fa es crear una incomoditat innecessària, ja que la despesa d’aigua serà la mateixa; només hi haurà un estalvi de despeses per a les entitats que les ofereixen. No seria més raonable i efectiu donar unes fitxes que et permetessin un temps i un flux adequat d’aigua per dutxar-te?

Podríem parlar de cobertes verdes, de com es reguen les collites a pagès, dels escapaments d’aigua incontrolats… Per què no s’han posat les piles des de l’anterior sequera el 2008?

VAGUES FEMINISTES

1 febrer 2024
By

 

Vaga feministaConxa Garcia.   El 8-M del 2018, la vaga general, social, de consum i de cures convocada pel moviment feminista a escala internacional  (Gràcia inclosa) va ser una jornada històrica: 170 estats van adherir-se i més de 6 milions de dones treballadores de l’estat espanyol van fer vaga. L’assistència a les manifestacions feministes va ser massiva arreu.

El passat 30N es va convocar una Vaga general feminista a Euskadi que buscava que les institucions assumissin les cures en lloc de les dones. Volen asseure’s a negociar un “sistema públic comunitari de cures”. A la Comunidad Autónoma Vasca, el treball domèstic no remunerat suposa el 27,7% del PIB, el 2018.

El moviment feminista basc puntualitza el fet que “Les institucions són responsables de la gestió dels serveis de cures que, molts cops estan privatitzats” .  S’ha aconseguit que els sindicats assumeixin aquesta proposta . Demandes com la derogació de la Llei d’estrangeria, la regularització de totes les treballadores de cures o erradicar el règim intern del treball de la llar. Entenen que la cura és “la base per construir la vida digna”, fet imprescindible per “conservar i gestionar la vida, el benestar i la salut”.

Haurem de continuar fent-hi vagues fins aconseguir  aquest sistema públic comunitari de cures i dignificar les persones que duen a terme els treballs de cura.

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia