Gràcia per mi és un poble dins d’una ciutat. Avui encara hi pots trobar els oficis més àntics que amb el temps i les circumstàncies han anat desapareixent . Passejar pels seus carrers és un món fascinant,. De sobte et trobes en una botiga on el temps s’ha estancat, els anys , els dies han estat indiferents . No hi ha res que et faci intuir que durant el segle XX han passat un munt de fets; totalment inadvertits.
Tot d’una et sorprens ¡oh…, un taller de torner. Entro, les parets són múgries, fosques, plenes de pols…, el sostre penjant unes teranyines. Com no!, plenes de pols negre, es mouen com un mòbil exòtic quasi tenebrós; els vidres no saps si són glaçats o bruts. Sempre hi ha llum artificial groguenca l’ambient és mústic però et preguntes el per què et trobes amb un caliu que et preguntes com és possible doncs tot és pols i brutícia .El senior s’ apropa i em sembla que tot els seus moviments són lents com si fos una pel·lícula del segle XVI, la cara amb el pòmuls rosats, els cabells i vestimenta…tot polsós. Se t’acosta i et preguntes?. Es real o bé estic somiant però no!!! És real de carn i ossos, veus que li falten dos dits i això et fa caure de la cadira
No, som 13 d’octubre de l’any 2008, sóc M C hi tinc el goig de poder estar en un món que queda molt lluny … ( sé que Barcelona ha donat ajuts pels oficis antics perquè no és perdin i dono gràcies per mantenir aquets oficis que formen part de la Nostra cultura).
Montse
