L’altre dia anava pel carrer, mirant els edificis regis, preciosos que hi ha pel carrer Gran i de sobte el meu peu va trepitjar “alguna cosa tova”……Com haureu endevinat es tractava del que es tractava , reflectint perfectament el comportament d’alguns propietaris de gossos que no tenen ni el més mínim respecte pels seus conciutadans. És un problema difícil de solventar, d’acord que hi ha persones molt concienciades en aquest tema, però no en la totalitat dels amos de gossos. Serà un problema de manca de “pipi-can”?. Potser és que jo no en tinc de gos, però pel centre de Gràcia i si no és dins el recinte d’un parc, no en veig cap.
Gràcia té un cens important de gossos i els carrers sovint fan olor dels seus fems i és bastant insoportable. Seria posible que els animals tinguessin més espai per a ells? Crec que és tracta d’ un tema prou important com és el de gaudir d’un barri més net i sense olors desagradables. Els gossos tenen dret a fer les seves necessitats, ells no en tenen cap culpa, són els seus amos que s’haurien de preocupar de no embrutar els carrers i col·laborar en mantenir neta la nostra ciutat, el nostre barri.
S’han organitzat unas brigades de voluntaris/es que recullen els fems dels gossos, encara que no poden arribar a tots els indrets de la ciutat, però és un pas, un pas important per a resoldre definitivament el problema.
Podrem entre tots aconseguir-ho?
Podrem entre tots aconseguir-ho?
Maria Lluïsa Pena
Érase un reino,
una emoción
unas casas…
y luego fueron murallas,
fronteras,
vallas…
y mucha sangre caída,
y mucha
hierba quemada
cuando tan sólo la primavera
a despuntar empezaba…
y todo por el deseo de poseerla.
¿cómo podrás en tu suelo,
madre Tierra, lleno de cenizas y basuras,
florecer rosas blancas?
abrazos, María Lluisa.
Justi