SOBRE POESIA
La presència de Chantal Maillard en l’acte de celebració dels 40 anys d’existència de l’Editorial Tusquests a la Biblioteca Jaume Fuster em van fer recordar i rellegir alguns dels versos del seu inoblidable llibre Hilos. Versos com:
Siempre estan los hilos// la maraña de hilos//que la memoria ensambla por//analogía. De no ser por// esos hilos; la existencia – ¿existencia?// todo sería un cúmulo de// fragmentos – ¿ fragmentos?- bueno, destellos si se quiere.// Todo seria destelllos. Inconexos //(..)
o
Trazar un cero en la nada.// Indefinidamente// Trazar la nada en un círculo.//Apresada en el circulo trazando nada//Ocuparse en el círculo.// Ocuparse.//(..)
Quan vaig llegir per primer vegada un poema de Chantal, em vaig quedar trasbalsada. Sensació d’haver-me llegit a mi mateixa. Entre una sintaxi entretallada i un munt de preposicions flotants, vaig anar descobrint el seu dolor, els seus silencis, les seves absències, els seus descosits, els seus fragments. Vaig anar trobant les seves superfícies i forats, les seves cases i baixos. I les escombres i les pors. Vaig anar entrant, entre el·lipsis i versos tallats, en un mon d’inusual i estranya profunditat d’existència i d’escriptura.
LLegir Chantal Maillard, amb la seva capacitat de dir i expressar l’experiència viscuda i la complexitat dels plecs de jo, em va anar obrint la possibilitat de fer una altra lectura de mi i potser de tot. De poder pensar-me més i escriure’m. D’ entreteixir-me. Entre els seus fils i els meus. http://amediavoz.com/maillard.htm
Sara Reñé
